A tots ens agrada anar a fer una cervesa mentre converses amb algun amic o fer algun gintònic o “mojito” si sortim algun dia a sopar o bé de festa, sobretot, si no hem de conduir.

Perquè, beure alcohol, amb moderació i seny no ha de ser cap problema, ara enganxar-se a l'alcohol és un risc per a la salut de la mateixa persona que beu, però, i a qui vaig, també per a tots els del seu entorn.

Són molts que quan porten un parell de copes de més tenen més lleis que les que s'han elaborat al Congrés dels Diputats en una legislatura.

Moltes vegades el que ha begut no s'adona del mal que es fa a si mateix, o pot fer a d'altres. Per exemple, les dades oficials ens diuen que 4 de cada deu morts en accident de trànsit a Catalunya havien consumit alcohol o drogues. No consta els morts per accident de trànsit on el culpable anava borratxo i ha sortit il·lès mentre que les víctimes no havien begut, que segur que també n'hi ha.

Fa anys les dones s'ho empassaven, callaven perquè no ho sabés ningú, sobretot els fills

I si portem els efectes de l'alcohol en l'àmbit de la llar? Quantes dones maltractades n'hi ha que han estat agredides físicament o fins i tot violades perquè el seu home arriba torrat a casa com una “cuba”? Molt probablement els lectors, malauradament, en coneixen algun cas, més o menys proper. 

Us imagineu la dona a casa, cuidant dos fills, tenint a punt el sopar i pensant “a veure com arribarà avui”? I quan arriba li crida, la insulta, l'amenaça, l'empeny, l'obliga a anar a l'habitació i l'obliga a tenir relacions sexuals. Avui això és una violació, abans també! La diferència és que fa anys les dones s'ho empassaven, callaven perquè no ho sabés ningú, sobretot els fills, i fins i tot, en algun cas, d'aquestes violacions n'havien nascut altres fills. 

Segurament s'esbafaven plorant en la solitud, si a això i en aquests casos se'n pot dir esbafar. No ho deien ni tan sols a la família, ni a les amigues més íntimes perquè denunciar-ho, tot i ser les víctimes, encara les portava a ser mal vistes. 

Per sort la societat canvia i, encara que moltes vegades la dona agredida obvia la denúncia judicial, com a mínim quan veu que el seu matrimoni i la seva llar es pot convertir en un infern opta per la separació i el divorci, una forma d'allunyar-se de l'agressor. En alguns casos això és insuficient perquè l'agressor no està disposat a perdre el que considera “una propietat” i la violència arriba a l'extrem màxim, la mort.

Se'm fa difícil pensar que una dona que hagi passat per aquestes circumstàncies pugui arribar a perdonar, però del que estic convençut és que ella té tot el dret de viure en pau i sobretot, a ser feliç i ell a pagar pel dany que hagi comès i a rebre tractament per redimir-se.