El darrer cap de setmana de setembre, concretament el dissabte 27, van tenir lloc a Sant Joan de les Abadesses dues exposicions que venen a subratllar el bon moment, culturalment parlant, pel que passa la vila de les Abadesses.

La primera de les dues va tenir lloc a la biblioteca municipal «Josep Picola» i duia per títol «Els mestres de la República. Innovació pedagògica i repressió franquista al Ripollès» i es va inaugurar a les dotze del migdia essent l'encarregat de fer-ho el director d'Ensenyament del Ripollès, Sr. Miquel Marcé i Castillo, amb un parlament que glossà de manera exhaustiva l'estat de l'ensenyament tant al Ripollès com a Catalunya en els anys de la Mancomunitat i de la II República fins a l'esclat de la guerra civil el juliol de 1936 i l'arribada del règim franquista després. Es tracta d'una exposició itinerant que abans d'aterrar a Sant Joan ho ha fet a Campelles, Pardines, Surroca i les Llosses.

Aquesta esmentada exposició és un exercici de memòria històrica, que té com a finalitat la reivindicació de l'esplet pedagògic dels primers decennis del segle XX, però no només, puix que també vol ser el reconeixement de la dignitat de tants i tants mestres que la cruenta repressió i persecució franquista els intentà arrabassar, sortosament debades. No és pas cap exageració afirmar, ans al contrari, que el franquisme s'acarnissà sobre d'ells pel que representaven: fidelitat al país, a la llengua, al seu alumnat per tal de convertir-los en ciutadans cultes i lliures, capaços d'exercir els seus drets, arribat el moment (i també obligacions) democràtics; no cal insistir gaire a dir que el règim del general Franco no volia ciutadans lliures, sinó súbdits sotmesos i acrítics! Tampoc no és cap secret el dramàtic abans i després de l'esdeveniment del franquisme l'any 1939 en tots els àmbits; en el de l'escola suposà que la totalitat de les innovacions pedagògiques, l'empenta de la nova concepció de l'educació es perdés engolida pel retorn a unes maneres d'exercir la docència rància, caduques i paramilitars en què els càstigs físics eren, malauradament, ben freqüents.

L'empenta de la nova concepció de l'educació es perdés engolida pel retorn a unes maneres d'exercir la docència rància, caduques i paramilitars en què els càstigs físics eren, malauradament, ben freqüents

Deia unes línies precedents que la susdita exposició vol ser un exercici de memòria i dignitat històriques, i no n'hi ha per menys: els pobles que l'obliden, la seva història, estan condemnats a repetir-la i no crec que a ningú, amables lectors, agradi la possibilitat del retorn a la foscor franquista. Aquesta exposició es podrà visitar fins al dia 19 d'octubre i d'aquí anirà a exhibir-se a la facultat de Magisteri de la UVic on està prevista la seva inauguració el dia 3 de novembre.

La segona exposició es va inaugurar el mateix dia només que a les sis de la tarda a les sales Joan Maragall i Josep Puig i Cadafalch del Palau de l'Abadia; es tracta d'una exposició col·lectiva que sota el títol «Camins de Greda» presenta les creacions pictòriques i escultòriques de set dones artistes de la Garrotxa: Dolors Puigdemont, Rosa Martín, Leonor Mateu, Berta Prujà, Carme Colldecarrera, Marta Trepat i Tate Lucena.

Pel que fa a les pintures, cal destacar-ne el cromatisme ric i variat, aplicat a les teles mitjançant unes pinzellades valentes que en fan destacar la força i la bellesa ensems, ben visibles en tots els llenços exhibits. Algunes d'elles, a més a més de les pintures, també presenten obra escultòrica, com ara Leonor Mateu, Rosa Martín, Marta Trepat o Tate Lucena, obrades amb materials diversos que van des de fragments d'arrels i escorces que ens forneix la pròpia naturalesa, fins a ceres, papers o fusta d'olivera; menció a part es mereixen les peces de la Dolors Puigdemont: subtils, d'una gran delicadesa i sensibilitat, elaborades amb materials tèxtils de formats, colors i textures diferents, fils i llanes principalment, muntades o presentades en uns suports de metall que el que fan és enaltir més, si cap, el resultat volàtil, en el sentit d'eteri, de les seves recreacions escultòriques.

Aquesta bella exposició – la segona col·lectiva exhibida al llarg de tots els anys transcorreguts ran de la seva inauguració ja fa més de deu anys – d'entre els elogis que es mereix, dir-ne tan sols un que a voltes es desdobla en un consell de dues paraules: visita obligada!