L'habitatge és, per damunt de tot, un dret humà fonamental. No només perquè totes les persones mereixin un sostre digne, segur i assequible, sinó perquè l'accés a l'habitatge té un efecte determinant sobre altres drets: salut, educació, estabilitat emocional i econòmica... Quan l'habitatge falla, falla tot el sistema de cohesió social. Facilitant l'accés a l'habitatge, les administracions públiques no només resolen una necessitat immediata, sinó que construeixen poble, teixit social i igualtat d'oportunitats.

En un context de pujada de preus de lloguer, de manca de sòl assequible, de demografia canviant, de dificultats per al jovent per emancipar-se i d'especulació i mercats turístics que desvien habitatges cap a usos de rendibilitat ràpida, cal que l'administració intervingui de forma decidida. No és acceptable que l'accés a un habitatge digne sigui una qüestió de classe, fàcil per a qui té recursos i difícil o impossible per a qui no.

Des del Govern de Catalunya, a través de la Conselleria de Territori i Habitatge, s'han anunciat i emprès diverses mesures importants per pal·liar la crisi de l'habitatge com el Programa de 50.000 habitatges públics fins al 2030, el registre centralitzat de reserva pública de sòl, la compra de pisos als fons privats per destinar-los a lloguer social o l'avançament en la regulació del mercat privat, dels lloguers de temporada i del d'habitacions.

Quan l'habitatge falla, falla tot el sistema de cohesió social

Ripoll, com molts altres municipis de la Catalunya interior, té característiques específiques que dificulten l'accés a l'habitatge: territori de muntanya, limitacions de sòl, menor densitat, un parc d'habitatges amb necessitats de rehabilitació i d'accessibilitat, població envellida, dificultats per a l'emancipació juvenil i risc de despoblament. És per això que des del Grup Municipal socialista insistim en la necessitat d'actualitzar el Pla local d'Habitatge: el context socioeconòmic ha canviat, la diagnosi del parc d'habitatges no és la mateixa, cal tenir clar com i on podem intervenir i comprometre's amb recursos, preveient què pot fer-se amb fons propis i què amb fons autonòmics o europeus, què cal demanar i, sobretot, dotar aquest Pla d'un calendari realista i d'indicadors de seguiment.

Facilitar l'accés a l'habitatge no és només una acció de política social: és una qüestió de justícia social i de futur comunitari. L'habitatge ha de deixar de ser una preocupació constant per a moltes famílies i ciutadans del nostre poble, i ha de passar a ser una garantia: que tothom que vulgui viure amb dignitat pugui fer-ho. Si volem que les polítiques.

Implementades des del Govern ens arribin, cal que tinguem el Pla Local d'Habitatge actualitzat.