Ja hi ha poques coses que ens puguin sorprendre de la judicatura espanyola, però els darrers dies encara ens han sorprès amb la seva resolució contra l'Ajuntament de Vic. Un jutge ha considerat que el nivell B2 de català era “massa alt” per demanar-lo com a requisit per optar a una plaça d'empleat municipal. Per al magistrat, n'hi ha prou amb un nivell A2, perquè si no es crearia “una barrera” per accedir a aquesta feina. Per entendre'ns, el nivell A2 correspon a “comprendre i utilitzar oralment i per escrit les frases i expressions més usuals”. Molt i molt bàsic. El nivell B2 que es demanava, en canvi, vol dir que siguis capaç “de respondre oralment i per escrit, de manera adequada i fluida en tots els àmbits professionals”, una condició que sembla prou més raonable si treballes per a un Ajuntament, sigui en la feina que sigui. Encara que aquella persona no hagi de dedicar-se a atendre el públic, sí que hauria d'entendre els seus superiors quan li encarreguen una tasca, coordinar-se amb els companys o, per exemple, assistir a un curs de prevenció de riscos laborals que li imparteixin en català. Altrament, estem fomentant que tots aquests àmbits de la seva feina s'acabin desenvolupant en castellà.

El cas de Vic és un exemple de la situació de vulnerabilitat en què es troba el català davant de qui aplica la legislació

El cas de Vic és un exemple de la situació de vulnerabilitat en què es troba el català davant de qui aplica la legislació. N'hi ha prou que una entitat espanyolista com és Convivència Cívica (quina ironia, aquest nom!) presenti una denúncia perquè la suposada protecció que hauria de gaudir una llengua minoritzada per part de l'Estat se'n vagi en orris. No estem en un moment de fer cap renúncia, per petita que sigui. Hi ha qui pensa, amb bona intenció i voluntat d'optimisme, que en llocs com Vic, o com el Ripollès, no hi ha problemes, i que la situació del català és bona. “Vosaltres, rai!”, diuen. I no, no és cert. Hem de ser tan actius, aquí com en qualsevol altre lloc de Catalunya, davant de tot allò que pugui fer recular l'ús del català. Tot això sense deixar de banda les accions que no són de reacció, sinó de proposició, d'avançar. Comencem el curs amb tres grups actius del projecte Vincles al Ripollès, en què persones que volen aprendre el català podran conversar amb catalanoparlants i així anar guanyant en confiança i en fluïdesa. N'hi haurà dos o tres més en marxa pròximament. Estem a punt d'engegar una nova edició del concurs per a comerços Obert al Català, i treballem dins de la taula d'impuls al català creada des del Consell Comarcal del Ripollès. Reacció quan cal, i acció, sempre. Ni un pas enrere, però també passos endavant.