Per als pagesos del Ripollès, el mes d'octubre marca l'entrada de la tardor quan els dies s'escurcen i el fred comença a acostar-se, però sobretot és quan en uns 10 dies s'esdevenen les 3 fires més referents del boví, els cavalls i les ovelles: la de Ribes, Espinavell i Santa Teresa a Ripoll. Aquest any, però, s'han suspès de forma urgent i amb gran alarma pel sector ramader de les vaques i vedells de la comarca. Pocs dies abans es van detectar animals infectats pel virus de la Dermatosi Nodular Contagiosa (DNC) a l'Alt Empordà. Aquesta malaltia, que abans de l'estiu ja s'havia detectat a explotacions ramaderes de França, per les persones no té cap perill. L'alarma ve pel fet que és molt encomanadissa i transportable, per l'aire o per insectes. La manera de combatre-la i parar-ne la transmissió és vacunar amb un vaccí que es fabrica a Sud-àfrica.

La política que des d'Europa s'està fent quan hi ha un cas, és el sacrifici del ramat on s'ha trobat la bèstia malalta que anomenen buidat sanitari. Representa un daltabaix per al ramader afectat que ha de matar no només l'animal concret malalt sinó també els que han de continuar produint (llet o carn) ara i en el futur. És com si a una fàbrica, una màquina s'ha espatllat i produeix articles de mala qualitat, d'entrada destruíssim totes les màquines que hi ha a l'edifici. Això comporta un gran patiment per al pagès: perd el bestiar que és el seu negoci i també, en molts casos, la reposició que vindrà. Es tracta d'una mesura de reacció a un problema, gens preventiva, que no té unanimitat respecte a la seva eficàcia o necessitat. En altres malalties que han afectat les vaques, es feia matar el ramat, però els exemplars que no estaven malalts seguien el circuit normal i anaven a l'escorxador que en pagava el preu del moment. Ara amb la DNC no pot ser, van a un crematori i el ramader en cobra un preu unitari establert per l'administració -en principi, sense tenir en compte com era de valorat l'animal en el mercat -per pes, raça, productivitat... S'han sacrificat animals que poden ser fruit d'un treball d'anys de selecció genètica per aconseguir els millors exemplars per fer llet o carn. Un cop s'ha vacunat, ja no apliquen el buidatge sanitari i només se sacrificaran els malalts.

Ara més que mai toca ser conscients de la seva feina i
fer-los-hi costat, no només en el discurs sinó
sent-ne consumidors

Ara els pagesos de vaques i vedells estan espantats perquè l'aparició d'un animal malalt és com una loteria on només es té segur el que comportarà de pèrdua. Per altra banda, es lamenta que no s'hagi fet una política de prevenció començant la vacunació de manera progressiva qüestió anaven sortint casos a l'altra banda dels Pirineus i, sobretot, estar preparats per vacunar així que sortís el primer cas. Ara es va fent però de manera reactiva i sobre la marxa. Des del sector, que està molt espantat, es demana celeritat i que sigui massiva, tot i que hi ha països que no volen l'entrada de bestiar vacunat. Calen més efectius a posar vacunes perquè en una granja amb el bestiar estabulat se'ns en poden fer moltes en un dia, però amb el bestiar de carn que pastura lliure no és tan ràpid ni fàcil.

Pensem que a la comarca les explotacions són mitjanes-petites d'estructura familiar que n'hi ha una colla que s'han esforçat per invertir en millor genètica, en fer venda directa, en transformar llet, carn i, en general, totes miren de fer un producte de qualitat al mateix temps que mantenen prats, pastures i entorn dels nostres pobles i valls. És la continuïtat d'un sector que pel seu petit pes econòmic massa vegades no hi pensem, i ho hauríem de fer molt més, per exemple, quan anem a comprar.  Al Ripollès, gairebé tots tenim un besavi o rebesavi que havia set pagès i que gràcies a aquesta feina passada, la present i la que han de continuar fent pagesos i bestiar tenim aquest paisatge natural que ens envolta. Ara més que mai toca ser conscients de la seva feina i fer-los-hi costat, no només en el discurs sinó sent-ne consumidors. En aquests moments d'angoixa i tristor per a la nostra pagesia, posem-hi el nostre petit gra de sorra de responsabilitat.