Endevinem de seguida que qualsevol urbanització o acció nova sobre la terra canvia els sòls agrícoles i ramaders, i els duu a la pèrdua gairebé irreversible del seu terreny fèrtil. En són l'exemple més vistós les grans planes a les fondalades prop dels rius i rieres -les anomenades terrasses fluvials- que, a més a més, a la terra de muntanya on vivim escassegen molt i són, per tant, un bé molt preuat que caldria saber veure i respectar.

Unes terres que, en el tensionat context climàtic d'ara mateix i en els delicats territoris muntanyencs, haurien de ser blindades pels governs i delimitades amb una cartografia comarcal de protecció mediambiental ben precisa. I venir recolzades de manera aferrissada per unes lleis superiors que, altrament, jo creuria que ja existeixen, però que no es tenen gaire en compte.

Sempre hi haurà trasbalsos importants en els terrenys rurals provocats per les infraestructures, sobretot si hi afegim debades extenses xarxes de clavegueram, enllumenat, pavimentació, voreres, instal·lacions i senyals de seguretat viària. I tot plegat, massa sovint, suposarà per als Ajuntaments una càrrega econòmica i ambiental afegida sense cap retorn evident en molts anys.

I en l'aposta creixent de la societat per un únic model urbanístic residencial, és on trobarem la casa unifamiliar amb jardí o piscina, que consumeix molts més recursos parcel·laris, hídrics i energètics que els tradicionals, i que sol formar només barris dormitoris sense cosir un teixit social prou viu. D'altra part, per poder evitar riscos ambientals i incendis, no garantirem tampoc una gestió forestal prou adequada en la franja adjacent a les zones boscoses d'aquestes urbanitzacions.

Alhora, amb la fragmentació de l'hàbitat territorial serà quan se substituiran de manera pautada espais naturals o rurals per zones urbanes. Existirà pèrdua de connectivitat ecològica i biodiversitat, i un risc de creixement d'espècies invasores. Aquestes espècies van associades a l'activitat humana i a l'avanç de la urbanització en el medi rural i natural.

En un Pla d'ordenació urbanístic municipal es classifiquen terrenys per a usos nous, però quan es reglamenten hi sol haver poca participació ciutadana. En molts casos trobarem una part afectada de la ciutadania rural (pagesos, ramaders, llogaters de prats de pastura, habitants…), que no tindran mai prou informació sobre les propostes, ni estaran mai prou compromesos en la seva presa de decisions.

Serà en fer al·legacions al Planejament quan es podran canviar jurídicament unes condicions i espais, però massa vegades el ciutadà normal no n'estarà assabentat. I la planificació urbanística, un cop passats els terminis escaients d'al·legacions, anirà endavant sense recollir cap informació ni sensibilitat decisiva, i només hi prevaldrà el guany econòmic matusser.

Tots patim o gaudim la transformació del paisatge amb intents d'inversions cridaneres. I sovint les tenim en els llocs més propers, com ara: Vallter a Setcases; urbanització de Caselles, extracció d'àrids al Montorro, polígon industrial de can Franquesa, nau agrícola a Ordina i Parc de bicicletes (bike park), tot això en el terme de Ripoll. I pedrera a Campdevànol.

Podem suposar de manera fonamentada que la cobdícia d'un grup ajuntada amb la ignorància de tots, potser no deixaran res que faci bona fila

I les cures definitives, a grans trets i entre altres solucions, seria aplicar-hi la Xarxa Natura 2000 amb les zones ZEPA (zona especial protecció d'aus), zona ZEC (zona especial conservació) i LIC (lloc importància comunitària). Al mateix temps, caldria fer les actualitzacions de les lleis i, si s'escau, les revisions puntuals o generals pertinents en els Plans urbanístics. Tindrem també a la mà els Plans Especials de Protecció o les mateixes lleis de protecció agrícola, com són la Llei 18/2001 d'orientació agrària i la Llei 3/2019 d'espais agraris.

I, és clar, aniria molt bé que les féssim servir perquè si no, en un país tan petitó, qualsevol patafi quedarà vist i fixat en un girant d'ulls. Llavors, podem suposar de manera fonamentada que la cobdícia d'un grup ajuntada amb la ignorància de tots, potser no deixaran res que faci bona fila. I per acabar-ho d'adobar, de la degradació barroera en direm progrés i activitat econòmica.