Des del juny advertíem al Departament d'Agricultura que la Dermatosi Nodular Contagiosa provinent de França acabaria arribant. La seva resposta va ser sempre: “Esperem que no arribi” o “Hem d'esperar a veure què passa”. I no podem pas dir que ens van enganyar perquè és realment l'única cosa que van fer: esperar! Quan els demanàvem una vacunació preventiva ens deien que la CE no l'autoritzaria. Ni ho van intentar. El dia 3 d'octubre es confirmava el primer cas de Dermatosi Nodular a Catalunya. Encara s'havien d'acabar de llegir el Reglament. Només una cosa tenien claríssim: que s'havia de parar tot i matar vaques. El protocol diu que s'ha d'eliminar tot el que conté matèria orgànica de l'explotació. Ens collen tot l'any amb normatives de bioseguretat i ells semblaven uns aficionats. La vacunació va començar i avançava a bon ritme, segons ells, molt lentament, pels ramaders que no podíem ni dormir de nit. Aneu dient que els ramaders afectats cobraran, però, dos mesos i mig més tard, encara no saben ni què, ni quan, ni com. Van tenir la poca vergonya de trucar demanant que abaixéssim el to reivindicatiu o que ens moderéssim en les declaracions que fem als mitjans de comunicació al·legant que les sensibilitats de “la seva gent” estaven a flor de pell. Hem plorat, hem patit atacs d'angoixa, hem passat nits sense dormir: de veritat es pensen que tenen dret a demanar res? El Departament d'Agricultura té un equip de persones especialitzades en prevenció en sanitat ramadera. Quina prevenció fa? Per dir que s'ha de matar i vacunar quan el mal va estar fet qualsevol és bo. I això no ve d'ara: la tuberculosi, la llengua blava, l'hemorràgica... malalties emergents que patim, però que ningú fa res per evitar que arribin o per canviar protocols que obliguen a matar animals sans. Quan un protocol mata més que la mateixa malaltia, la burocràcia és la pandèmia. Amb la sanitat animal no s'hi juga ens diuen. Doncs ho fan i en aquest joc el perdedor sempre és el mateix.

Ens collen tot l'any amb normatives de bioseguretat i ells semblaven uns aficionats

I tot això no és culpa només de qui governa. Les formacions polítiques que estan a l'oposició, molt treure pit ara, però, del que estar passant, tots en tenen la part de culpa: només s'han interessat per nosaltres quan han vist que podien fer sang política. Estem cansats de sentir com diuen que estan al nostre costat. No necessitem companyia, d'això ja en tenim a casa! El que necessitem és que facin la seva feina: legislar i fer prosperar el país. La mala gestió d'aquestes crisis sanitàries té un impacte emocional devastador i un impacte econòmic greu, però també té un impacte territorial. I un país pròsper no és aquell que mou milions d'euros. És el que cuida les persones i vetlla per un equilibri territorial real. Creixerà el model ramader desarrelat, deshumanitzat i pervers. De qui estar el costat el Govern i per a qui treballa ha quedat més que demostrat amb la detecció de la PPA a Catalunya. Fins i tot l'exèrcit van mobilitzar. No hi pot haver una discriminació més descarada. Tenim sectors ramaders com la vaca de llet o l'oví apunt de desaparèixer i altres sectors, com l'equí de carn, que mai se l'ha recolzat en res. Aquest no és el Govern de tothom. És el Govern dels mateixos de sempre. L'única cosa que se'ls hi ha dit als ramaders de porcí ha estat que han de reforçar la bioseguretat i que tindran més inspeccions, quan ha quedat més que demostrat que són els únics que fan les coses bé perquè la malaltia no ha sortit ni ha entrat de cap granja. Són uns hipòcrites. Només ara parlen de crisi sanitària. Només ara s'han atrevit a posar sobre la taula la necessitat de gestionar les sobrepoblacions de fauna quan fa anys que patim els seus danys. Si tenen l'eina dels plans de control és gràcies al fet que la Unió de Pagesos ho vam redactar i ho vam fer aprovar per decret llei. Si no aprenen dels errors, si no tenen la valentia política de fer treballar a qui ho ha de fer, si condemnen a la petita i mitjana pagesia del nostre país, a la Unió de Pagesos ens trobaran alçats! Que deixin de parlar de relleu generacional, de sobirania alimentària, de proximitat, de mosaic agrari i de gestió territorial. Són conceptes massa importants i valuosos perquè s'omplin la boca per només fer polítiques d'aparador. PAGESIA O FOC!