Sembla ahir que comentàvem la fi de les vacances d'estiu i ja estem a les portes de Nadal gairebé sense adornar-nos-en.

Ha passat un any més i podem dir que a casa nostra estem prou bé, però es mantenen problemes que es van fent endèmics i que cal que els nostres dirigents enfrontin amb valentia i em refereixo al greu problema de l'habitatge i al creixent problema de l'encariment de l'índex del cost de vida que de mica en mica va fent més feixuga la nostra vida quotidiana.

És sobre aquests temes més calents que també vull dir que darrerament tinc la sensació que els nostres polítics i els nostres dirigents n'han pres consciència i comencen a posar fil a l'agulla, encara que potser no amb prou energia pel que ens caldria. Així i tot, és molt important remarcar aquest fet perquè és el que ens ha de permetre recuperar la il·lusió i la confiança en el que som i en el que tenim i així preparar les festes de Nadal, que ja són a la cantonada, amb nous ànims, amb un millor esperit i, sobretot, amb una renovada confiança d'estabilitat.

És amb aquesta confiança que podem il·lusionar-nos amb Nadal i gaudir de les festes que, de sempre, han tingut aquest esperit casolà, de família, de retrobament.

Fer cagar el tió... N'hi ha que ho fan el dia abans de Nadal al vespre, d'altres el mateix dia de Nadal abans de dinar, però tots amb la il·lusió que se'ns encomana dels més petits que piquen i piquen amb tota la fe, i que mai en tenen prou.

La Missa del Gall, una barreja mística de religiositat, litúrgia i trobada social. Com un tret de sortida de les festes i a on esperem poder desitjar-nos el millor els uns als altres a la sortida. 

El sopar de la nit de Nadal per a uns, el ressopó de sortida de la Missa del Gall per a d'altres. Comencen uns dies que ens aixequem d'una taula per asseure'ns a un altre...

Comencen uns dies que ens aixequem d'una taula per asseure'ns a un altre...

El dinar de Nadal. Sopa de galets, els més grossos que es trobin, peix i carn (del Ripollès, és clar) neules i torrons, vins i cava. El millor que es pugui. La família s'aplega al voltant de la taula, uns en son sis, altres en son deu, d'altres disset,... comptant-hi la mainada bastants més... que d'això es tracta, d'aplegar la família i de gaudir junts del retrobament, de la festa i de l'afecte que ens tenim i que massa sovint no mostrem.

L'endemà, Sant Esteve. Això segueix, les taules es mouen, ahir a casa d'uns, avui a casa d'uns altres, però continuem retrobant-nos al voltant de la taula i gaudint d'estar en companyia.

Uns dies de pausa fins a la revetlla de Cap d'Any. La tarda abans, algunes presses per endegar els vestits, la perruqueria, les bosses de cotilló, el raïm... Aquí la cosa ja es dispersa més i tots ens apleguem més amb el cercle d'amistats, alguns al restaurant, altres a casa d'uns que s'han ofert per hostatjar-ho. A les 12 en punt tots provant d'enviar “WhatsApp's” a la família i als amics que no estan amb nosaltres. Els telèfons es col·lapsen... barrets i pitos i molta alegria. Aquesta nit es retira tard, molt tard...

L'endemà, ressaca. Ens llevem tard i sense gaire esma per a res.

Això s'acaba. Arriben els Reis. Abans, però, els reis s'han anat passejant amb embalums de tota mena amunt i avall. 

La nit abans, la cavalcada. Un esplet d'il·lusió i esperança. La quitxalla no s'adorm. Els pares acaben tard. Abans d'anar a dormir cal rosegar les galetes i sucar-les al vi dolç que s'ha deixat per als reis i patges.

L'endemà, ben d'hora, la canalla ens treu del llit (i qui els atura!) i arreu se senten esglais d'alegria. 

No dura massa. Cal preparar-se per retornar a l'escola i a la feina. Queda, però, el record d'uns dies familiars que ens deixa l'ànim assossegat i un somriure íntim però cofoi. 

De debò us desitjo unes bones festes, que us pugueu aplegar i gaudir de la millor companyia i que, en acabar, ens quedi l'ànim assossegat i un somriure cofoi, que “això es mou” i hem de continuar treballant perquè no pari de moure's.

Bon Nadal i millor any nou a tots!