Estimades Majestats,

Ha sigut un any intens. Un altre any trepidant, en què ens hem tornat una mica menys intel·ligents i una mica més artificials. No sé quantes de les cartes que heu rebut i rebreu de petits i joves estan fetes amb el GPT. El ritme és tan vertiginós que no tenim ni temps per deixar entrar la màgia i tirar una mica d'imaginació. 

Jo també li he demanat al “xati” que m'ajudi a fer la vostra carta. I no està malament el què ha demanat en nom meu: “calma enmig del ritme accelerat, salut per a les persones que estimo i força per afrontar els dies difícils amb una mica més de serenor”. De nota!

També demana “moments compartits, rialles sinceres i la capacitat de valorar allò que ja tenim”... Ah, i “una mica de llum, per no perdre mai la il·lusió”. Gairebé li posaria un rostre d'amiga meva, en aquesta IA anònima tan ensucrada i propera. 

Només l'última frase que proposa em resulta una mica inquietant: “Gràcies per continuar passant cada any, encara que sigui en silenci”. Un altre any passat en un suposat silenci resignat? És que aquest algoritme ens voldria dir més coses de les que nosaltres li demanem? Una darrera sentència que ens fa tocar de peus a terra i que ens convida a agafar les regnes i a escriure nosaltres el final que volem. 

El ritme és tan vertiginós que no tenim ni temps per deixar entrar la màgia i tirar una mica d'imaginació

Espero, estimats Reis de l'Orient, que aquest 2026 siguem més autèntics, originals i capaços de ser nosaltres mateixos i mateixes sense que ningú ens dicti què hem de fer, dir i pensar. Desitjo que s'imposi el seny i el sentit comú en l'esdevenir d'allò més local i d'allò més global. Que puguem foragitar la crispació i la indiferència i que deixem de donar-nos cops de colze per posar-nos-hi a treballar, colze a colze. Que ens deixem endur més per la intuïció i la improvisació i que siguem capaços d'aturar el temps per mirar les musaranyes, fer el badoc i avorrir-nos. Que aixequem els ulls de les pantalles per trobar-nos amb altres mirades, redescobrint els colors de tots els iris. Que tornem a recórrer paisatges coneguts com si fos la primera vegada i que sortim, com a mínim, d'una de les nostres zones de confort per tornar a sentir les papallones a la panxa del que és desconegut, obrint portes a noves possibilitats. 

I que les estacions tornin a ser les que eren, primavera, estiu, tardor i hivern, i que l'escalfament no sigui global sinó el que pugui arribar a totes les famílies quan els faci falta. I que no manquin sostres, ni mesades, ni una xarxa que ens acompanyi i ens bressoli en moments difícils. 

I, sobretot, que no s'acabi aquesta llista i que puguem escriure-la nosaltres mateixes a mà, sobre un paper en blanc, infinit. 

Amb afecte, la que signa aquest article.

Bones festes i un venturós 2026, estimats lectors i lectores!