Vet aquí un conte màgic i sorprenent que diu si fa o no fa:

No sabem si un alt percentatge de democràcia va aconseguir arribar a les llengües abans que un bon feix d'elles no traspassessin, però la física quàntica devia protegir-ne la desaparició de moltes d'elles, amb el fet sabut sobre la partícula i l'ona. Quan la mirava canviava d'estat, abans no. Així és que podríem imaginar qualsevol idioma dins de l'espai virtual, codificat amb uns signes abstractes com si fos una ona. Ningú el podia copsar, i només en baixar a l'aparell que tinguessis es transformava tot d'una en una partícula. En una cadena de partícules entenedores per tu, en una cosa física. En la teva llengua.

Anant de pressa i corrents, d'ara endavant ja no trobarem cap idioma gros ni important que calgui fer servir. S'ha acabat la moma. Ni historials eminents en xinès, anglès, castellà, rus o hindi. Ni llengües distingides per un bé de Déu. Cap parlar al núvol, només una simple ona codificada i no pas unes partícules concretes. No hi haurà, doncs, un idioma preponderant, i ja no tindrem una llengua principal per fer servir primer. El núvol vindrà amb un sistema illegible, abstracte, neutre, evanescent. Que bé, quina sort, haurem començat a resoldre una xacra que tractava sobre la prevalença de les llengües grosses sobre les petites. Haurem acabat amb el poder imperial del llenguatge.

En l'estat mundial sense idiomes preponderants les fixacions mentals que ara ens semblen inquietants i enfarfegades, i que venen de resultes d'una educació vella i pansida, començaran a prescriure

I de resultes de tot plegat, quan trepitgem físicament un país les aplicacions el regiran amb directrius precises. Canvi d'espai lingüístic, canvi automàtic a la llengua pública d'aquell país. L'aplicació mundial baixarà la llengua territorial com un llamp, i els aparells de localització que durem al damunt ens indicaran que la traducció a la nostra llengua provindrà de la llengua del país on som llavors. I com que, ensems, anirem proveïts de tots els aparells, aplicacions, protocols i eines de traducció simultània que facin falta, la qüestió serà com posar oli en un llum.

Així és que, en l'estat mundial sense idiomes preponderants les fixacions mentals que ara ens semblen inquietants i enfarfegades, i que venen de resultes d'una educació vella i pansida, començaran a prescriure. I les visions sobrecarregades d'imaginaris sense fonament històric, també. Per arrodonir-ho, començarem a anar més alleugerits, respectant i apreciant el territori on som. I com que totes les llengües tendiran a tenir un prestigi equivalent gràcies a la facilitat de la seva comprensió, la flexibilitat ben entesa es tornarà norma. Encetarem, ara sí, un salt quàntic en els idiomes del món. I la llengua parlada per fi manarà a casa seva amb tot el sentit comú, que bona falta li fa.

I penseu que el següent pas a enfrontar-nos serà, ben probable, l'aboliment dels diners i l'armament. Això, però, molt millor que ho deixem per una rondalla d'un altre dia quan tinguem el cap molt més esclarit.