Tot just ara acabem d’encetar el mes de la Candelera, el febrer, i per això mateix fa de bon recordar algunes de les dites de la saviesa popular que li són associades: «Per la Candelera una hora entera», «A la Candelera el fred no li va al davant, li va al darrere», «La Candelera la neu espera: si ja ha nevat, l’hivern ja ha passat, i si no ha nevat, ja ho farà», «Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, l’hivern és viu, però tant si plora com si riu, l’hivern és viu!». En totes elles hi ha un element en comú que no és altre que el de la fredor de la neu, i és que el febrer té fama de ser el mes més fred de l’any... fred i val a dir que també eixut, al costat dels seus predecessors, el desembre i el gener.

Però sempre hi ha les sabudes excepcions que confirmen la regla i el gener se’ns ha manifestat d’allò més plujós i nevat, cosa que venint com venim d’un desembre d’abundoses precipitacions, ens ha deixat un panorama d’allò més «interessant» i galdós alhora.

Anem per la part o parts «interessants», que no són altres que la pujada espectacular dels nivells d’aigua dels pantans de les conques internes de Catalunya, essent el cas més paradigmàtic el de Sau, amb el seu campanar com a indicador del nivell de sequera o de, en aquest cas, pluviositat acumulada: l’agulla del campanar ni es veu, fet que permet ser optimista pel que fa als mesos d’estiu, sense restriccions a la vista.

Retornant a l'R3 recordar que estem parlant d’una línia qualificada amb la categoria d’internacional puix que enllaça amb França

L’altre punt «interessant» és el de la neu acumulada als cims de les muntanyes, amb gruixos de rècord a Núria, amb 144 cm o a Vallter, amb uns 280 cm per exemple. Així, doncs, les activitats que li estan associades, les de lleure i esports d’hivern, tenen per endavant la perspectiva d’una temporada per emmarcar, sense haver de patir per l’absència de neu, ans al contrari... i les prediccions meteorològiques, en aquest sentit, també conviden a l’optimisme; per acabar de reblar el clau: la innivació de les muntanyes ripolleses, ben visible arreu del terrer ripollès, és reserva d’aigua per a un futur pròxim o a mitjà termini: i és que tal com diu el refrany, «Any de neu, any de bé de Déu».

Deia unes línies més amunt que també, ai las! De la presència d’un panorama ben galdós al costat d’aquests, valgui l’expressió, «interessants» i, com podeu endevinar, amables lectors, l’accepció galdós va referida a les afectacions, per no dir caos, que aquest mal temps ens ha deixat, no només a la nostra comarca, sinó arreu del Principat: neu i pluja, talment una cançó de l’enfadós que s’ha focalitzat en la xarxa viària de carreteres i de ferrocarril, l'R3 en el nostre cas, amb incidències variades (tot i els avisos i les alarmes dels mòbils) però, sortosament, sense haver de lamentar desgràcies personals, accident de Gelida a part.

L'R3 inoperant i s’ha hagut d’organitzar al respecte per pal·liar el problema una xarxa paral·lela d’autobusos com a alternativa a la manca del servei de trens. No cal ni dir que aquestes esmentades afectacions han tornat a posar de manifest per enèsima vegada la malauradament crònica manca d’inversions i de manteniment a l'R3 i, per extensió, de tota la xarxa ferroviària de rodalies de Catalunya; retornant a l'R3 recordar que estem parlant d’una línia qualificada amb la categoria d’internacional puix que enllaça amb França.

Per acabar, permeteu-me de fer-ho amb una pregunta obligada: aprendrem la lliçó que ens ajudi a no repetir les situacions viscudes – i que encara s’estan vivint en altres indrets de Catalunya – quan hi ha episodis de mal temps meteorològic que van un xic més enllà del que hom considera la «normalitat»? La resposta, amables lectors, la deixo al vostre lliure albir.