No sé pas quants nivells de comprensió de la realitat hi ha. Quan plou ens mullem i en aquest fet hi estem tots d'acord, però quan sospesem la vida surten rebrots diversos de la realitat. I les opinions diferents a vegades ens destiroten⁽¹⁾, ja que cadascú ho veu un xic més cap aquí o un xic més cap enllà. Mentre no sostinguem opinions massa contradictòries i la sang no arribi al riu, tot rutllarà. Tot i això, potser el que aniria bé seria mirar d'aixecar la condició humana per fer el camí més passador, i al capdavall, diuen que les revolucions sempre ho han volgut fer això.

Fa poc hi ha hagut una colla de científics que, en un estudi metòdic i sistemàtic, ens expliquen com un bolígraf entre les dents fa que la cara rigui, i com aquesta li comunica al cervell que anem bé i el cervell, és clar, ho traspassa al cos. Els estudiosos també ens fan veure que, quan aguantem el bolígraf per sota del nas, fem cara d'enfadats i llavors el cervell creu que no anem prou a l'hora. L'experiment continua quan els estudiosos apleguen a tota aquesta gent, uns amb el bolígraf sota el nas i els altres entre les dents, i els hi ensenyen per separat un quadre de pintura prou significatiu.

Per anar a la idea i no perdre més pistonades ens aniria molt bé fer-ho servir i recanviar allò que no ens fa gens de peça.

Els del bolígraf sota el nas no acabaven de trobar el quadre prou bo, i sempre hi veuen algun defecte. Els del bolígraf entre les dents el veuen ben bonic i fins i tot diria que encisador. Semblarien, doncs, ben suggestives i contradictòries aquestes dues visions del món segons com sigui la col·locació d'un trist bolígraf. En aquest cas podríem dir que la forma mecànica de la cara canviaria l'enteniment de la vida. I això ens asseveraria que el món no és pas el mateix si estem contents o enutjats, o si tenim salut o no. O, dit d'altra manera, el món seria vist diferent segons si anem tips o som uns morts de fam.

Potser no cal arribar a conclusions tan extremades i simplificades ni anar tan lluny, però sí que hauríem de convenir que la vida no s'entoma igual segons com col·loquem el bolígraf. Sabent això, un percentatge apreciable de nosaltres arribaríem, fins i tot, a ser capaços de canviar-nos cap a naps o cap a cols. Vaja, que seríem solvents per tornar-nos uns creadors de primera línia de nosaltres mateixos, segons la manera de col·locar-nos el bolígraf. Això seria, ben bé, com la màgia cristal·lina dels contes de fantasia que transformen el món. I per anar a la idea i no perdre més pistonades ens aniria molt bé fer-ho servir i recanviar allò que no ens fa gens de peça. I, fet i fet, sempre hem sentit a dir que les revolucions ho han volgut fer tot això.

⁽¹⁾ Diccionari català-valencià-balear