On és la sensibilitat cap als micropobles? Qui els mima per evitar la despoblació? Què en pensen d'aquests petits nuclis les grans empreses estatals i multinacionals que els donen servei? Són ciutadans de segona perquè estan més lluny dels centres de decisió?

Potser no es pot dir que estan deixats de la mà de Déu, però gairebé. D'això n'hi ha proves tot sovint i, si no, que ho demanin als veïns de Campelles, a la Vall de Ribes, que han estat diversos dies sense llum, o bé a Molló, on reiteradament falla la cobertura telefònica. Tampoc no és un exemple de bon funcionament l'R3, la línia ferroviària internacional que uneix la Cerdanya amb Osona passant pel Ripollès. Cada dos per tres, el servei, en comptes del tren, s'ha de prestar amb autocars. Són exemples propers del mal servei que reben aquestes poblacions petites quan sorgeix algun problema amb les seves infraestructures. És clar, hi ha pocs habitants i per molt que cridin, la seva cridòria és inferior a la cridòria dels milions de ciutadans de Barcelona i la seva àrea metropolitana. El que passa és que té el mateix valor l'euro en impostos que paga l'habitant d'un micropoble que el que paga un ciutadà de la gran capital.

Potser no es pot dir que estan deixats de la mà de Déu, però gairebé

Cert que hem passat un mes de febrer amb unes inclemències meteorològiques com feia temps que no es veien. Aquest cap de setmana hem pogut veure per TV3 -sempre serà TV3- unes imatges de la Vall de Camprodon, on les fortes ventades havien arrasat desenes d'hectàrees de bosc, principalment pins. A la Vall de Ribes, els bombers van haver d'intervenir en un petit foc forestal provocat per la caiguda d'un arbre sobre una línia  elèctrica. El primer que vaig pensar va ser que sort que aquest no ha estat un hivern sec perquè amb el vent que ha fet, el foc hauria estat difícil d'apagar. Ara bé, cal encendre des d'avui els senyals d'alarma perquè és molt el combustible estès a terra, amb arbres morts i amb una primavera i estiu secs tota aquesta llenya pot provocar estralls si hi ha una guspira.

Les afectacions als boscos són fenòmens naturals que no afecten el dia a dia de les persones com ho fan la falta de llum o la falta de comunicació telefònica, però, tot i això, no es poden obviar. Les administracions superiors, Consell Comarcal, Diputació i Generalitat, tampoc no poden deixar sols els ajuntaments, perquè aquests no tenen capacitat tècnica i econòmica per afrontar aquests estralls. Actuar immediatament és prevenir pel futur.