Un dels costums més entranyables de les festes de Nadal a Sant Joan de les Abadesses era, sens dubte, l'arribada de la postal que, amb cura i meticulositat, preparava en Josep Bosc per amics i persones properes. Any rere any, aquella felicitació esdevenia molt més que un gest: era un vincle i un recordatori de l'estima pel nostre poble, per Catalunya i per les tradicions. En Josep era dels pocs que mantenien viu el costum d'elaborar i enviar postals de Nadal en paper, on plasmava elements locals o d'arreu del país com a fil conductor. Malauradament, aquesta postal ja no tornarà a arribar. En Josep ens va deixar el passat dilluns 23 de febrer.

Ens ha deixat un home profundament compromès amb Catalunya i amb la nostra vila. Amb ell vam compartir moltes converses sobre com havia de ser el país i sobre l'anhel d'una Catalunya independent, sobre les necessitats de la nostra vila, de la qual en compartíem projecte de futur, i també sobre desenes d'anècdotes passades. Era una persona amb fermes conviccions republicanes i amb una estima sincera per la terra i per Sant Joan de les Abadesses.

La seva trajectòria social vinculada a Sant Joan de les Abadesses i al Ripollès, la tradició i la cultura popular en general és llarga i intensa. En vull destacar especialment la seva contribució decisiva en l'organització i la rebuda de la Flama del Canigó i dels focs de Sant Joan, un compromís que va ser reconegut públicament l'any 2023. També va ser un dels principals impulsors de la Via Romana de Capsacosta, projecte en el qual va participar activament des del primer moment i fins que les forces li ho van permetre.

Aquesta implicació va contribuir que, amb orgull, l'any 2025, des de l'agrupació d'Esquerra Republicana de Catalunya l'hi poguéssim atorgar el Guardó Emma en reconeixement de la seva trajectòria vital. Un guardó que va recollir sota les paraules emotives que l'hi va adreçar el seu nebot Àlex Bosch en forma de glossa.

El seu llegat no és només el que va fer, sinó el que va sembrar

Tanmateix, més enllà d'aquestes grans accions, en Josep Bosc va ser d'aquelles persones que representava a la perfecció allò de “fer poble”, implicant-se socialment en moltes de les entitats de Sant Joan de les Abadesses i aportant el seu gra de sorra per tal que aquestes desenvolupessin les seves activitats. Sovint des d'un discret segon pla.

Així, la seva implicació amb el teixit associatiu va ser constant: va formar part de la junta de la Unió Excursionista de Sant Joan i, fins fa poc, de la junta del Casal Jaume Nunó. L'any 1969 va realitzar el pessebre al cim del Taga, en la que va ser la vuitena entronització.

Molts el recordarem també per les seves habilitats culinàries, tant a l'acampada del Pla d'Estràngol organitzada per la Unió Excursionista, com per les arrossades i mongetades a Santa Llúcia i també per tots aquells actes populars que vam organitzar en defensa del dret a decidir i la independència de Catalunya. També va col·laborar amb les marxes de regularitat de l'escola Mestre Andreu, on feia de control. En l'àmbit cultural, va treballar amb el desaparegut Joan Guillamet - qui va rebre el Guardó Emma l'any 2019 - en el programa radiofònic “La nostra cançó” a la Veu de Sant Joan, amb la Nova Cançó i la música en català com a referents, contribuint a mantenir viva la flama cultural del país i, sobretot, a dotar de millor salut la nostra llengua. Uns visionaris tenint en compte la situació que pateix avui el català i la importància d'iniciatives com aquelles.

D'altra banda, en Josep també va formar part de l'organització de l'antiga festa del carrer Pere Rovira i va col·laborar en l'elaboració tant de la Font de la Moreneta actual com de l'antiga, situada al carrer de la Pujada de les Monges. Va participar en el Pessebre Vivent i en l'organització de la mostra sobre “La Retirada”, recollint material a Prats de Molló. Durant molts anys va decorar de forma altruista aparadors de comerços per la Festa Major i per Nadal, aportant creativitat i entusiasme.

El podrem recordar per moltes coses, però també el tindrem present i de manera molt tangible en el rostre de l'escultura del Bisbe Torres i Bages, obra del santjoaní Francesc Fajula, de la qual en Josep va exercir de model. Una anècdota, que amb el seu traspàs pren especial rellevància.

El seu llegat no és només el que va fer, sinó el que va sembrar: estima pel poble, amor per les nostres muntanyes, compromís amb la cultura i fidelitat al país. I això, com les seves postals, continuarà arribant-nos cada any, encara que ell ja no hi sigui. Descansa en pau Josep.