Són també quatre paraules i no són la solució de res, com tampoc ho són les quatre paraules màgiques de «No a la guerra» del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, contra les amenaces del president dels Estats Units d'Amèrica, Donald Trump.

A parer meu té, però, molt més valor, compromet molt més un «Sí a la pau» que un «No a la guerra». Sánchez, com tampoc Trump, no dirà mai un «Sí a la pau», perquè el nostre president creu en les guerres, com està demostrant el seu govern invertint diners nostres en màquines de matar nois russos i ucraïnesos. 

Ara bé, creure en la pau i practicar i construir la pau, que és el que vol dir »Sí a la pau», és i ha estat sempre una tasca de gent d'un alt nivell polític i espiritual, que no és a l'abast de tothom, i molt menys a l'abast meu. Un realisme cru i bèl·lic sempre s'imposa en un món ple d'injustícies, i de situacions sovint arreglades amb bufetades. Pot no agradar la guerra, però tothom és capaç de trobar justificacions a les guerres. Sánchez les troba en la guerra d'Ucraïna, i Trump a l'Iran. En el passat hi va haver tota una escola filosòfica catòlica, que va crear el concepte de guerra justa per perdonar el pecat que pels cristians és una guerra.

Construir la pau és un acte de valentia i un acte revolucionari, un canvi de mentalitat

Posats a buscar eslògans, que no ens enganyem, és l'únic que el nostre amo Trump deixa fer al seu vassall Sánchez, jo, del nostre president, buscaria quatre o cinc paraules més lluïdes i més eficaces per fer-se sentir i resultar creïble que el «No a la guerra».

Posats a triar, em quedo amb les paraules dels clàssics: «Si vis pacem, para bellum». És a dir, si vols la pau, prepara la guerra. Penso que aquestes cinc paraules són molt realistes. No fan creure la mentida, que la guerra sigui una cosa aliena a la natura humana. Però, a més, busquen la pau. Perquè la pau, i ho sabem i està acreditat per la història, no només es pot construir amb discursos pacifistes i educació per la pau, que mai no sobra, sinó en una consciència clara dels perills d'anar desarmats davant de la gran quantitat de persones violentes i països agressius, que ens poden eventualment robar la pau i la tranquil·litat.

Construir la pau és un acte de valentia i un acte revolucionari, un canvi de mentalitat, que no crec que el Sánchez del «No a la guerra» vulgui assumir. De fet, segurament, el seu «No a la guerra» pot interpretar-se com un «No a la pau», i una renúncia explícita a fer coses constructives i edificar una pau, que és una cosa tan difícil de fer que la nostra acomodada esquerra i la Unió Europea han renunciat.