“La comunicació no violenta pot canviar el món I, el que és més important, pot canviar la teva vida.
Us la recomano amb molt d'entusiasme”.
Jack Canfield

Obert, complagut, lúcid, optimista, brillant, satisfet, segur, serè, sociable, valent, tendre, tranquil, lliure… Ens podem sentir d'aquesta manera, en moments molt concrets, quan les nostres necessitats estan cobertes. Però estem abatuts, tensos, tristos, desenganyats, desesperats, ferits, furiosos, cansats, gelosos, melancòlics, paralitzats, enfadats, desvalguts… quan les nostres necessitats no estan cobertes.

Vet aquí que l'altre dia, parlant amb unes mares dels seus fills, se'n feien creus de l'ego  d'algunes criatures. Doncs, es veu que la psicòloga va recomanar a una mare que no li digués res al fill quan fa rebequeries, sense motiu, sota la taula dels restaurants. L'altra mare va explicar que han d'aguantar cada dia les rebecaries de la filla que vol jugar, més enllà de la mitjanit, en comptes d'anar a dormir i que no hi ha manera de llevar-la l'endemà. Ja tenen hora al psicòleg. 

La demanda d'aquesta tipologia d'infants és nítida: volen tenir el poder sobre l'adult

Doncs tot observant la canalleta, que és capaç de somriure tot mirant-te de reüll perquè n'estan tramant alguna com tocar objectes que poden caure, remenar-te la bossa, agafar-te diners, enfilar-se als taulells de les botigues i etc., també pots percebre que sovint els adults se senten esclavitzats quan aquest tipus d'infants els  exigeixen que els agafin a coll, que els calcin, que els facin l'entrepà, que els preparin la motxilla. Davant d'aquestes actituds cal assessorament i activar la comunicació no violenta: l'adult ha de guiar l'infant fent un intercanvi comunicatiu entre una persona adulta i una criatura, si no s' aconsegueix, haurem perdut el tren. Quan parlem de comunicació no violenta volem dir que cal observar, sentir, saber què necessitem i fer una demanda. La demanda d'aquesta tipologia d'infants és nítida: volen tenir el poder sobre l'adult. Es converteixen en tirans quan l'adult no s'activa i queda paralitzat perquè s'hipnotitza davant dels seus encants. Són molt hàbils, encara que els renyin o rebin alguna cleca, el seu objectiu és clar: aconseguir més poder excedint-se en les seves accions i saber adular, quan calgui. L'adult hauria d'observar els fets, i sentir que no se sent còmode si el trepitgen, adonar-se que necessita confiança i que per aconseguir-la, cal fer demandes clares als infants, explicant que necessitem ordre, comprensió, estimació, i sobretot vincle perquè hi hagi una comunicació sincera. I, de mica en mica, amb molta paciència, possiblement, s'anirà reduint la tirania. 

Perdoneu la gosadia, però davant d'aquests comportaments infantils hi veig la tirania dels dictadors del món. No parla en Trump com una criatura de cinc anys tot jugant el joc cruel d'en Netanyahu? No estem vivint el genocidi en directe de Palestina? I la guerra de l'Iran i el Líban? Estem normalitzant l'horror. Què sentim? Por molta por i  la por de les seves rebequeries violentes ens paralitza. Silenci. El silenci els fa forts. Doncs necessitem trencar aquest silenci per acovardir-los perquè si en fem caure un, cauran tots. Ens hi ajudaran les organitzacions de la vella Europa? La demanda del NO A LA GUERRA farà feina? És una demanda de comunicació no violenta.