El delegat del Govern a Girona i alcalde Camprodon, juntament amb el Gerent de la Regió Sanitària de Girona i antic director mèdic de l'hospital d'Olot, trenquen la unitat ripollesa per derivar 3.000 ciutadans de la Vall de Camprodon a un centre mèdic garrotxí col·lapsat que busca fins i tot metges per la xarxa social LinkedIn. Mentrestant, dos regidors de Ripoll s'abstenen per evitar un nou espectacle de l'extrema dreta. Saben a qui ha fet fora el PSC? Als segons.

Sembla un acudit, però aquest fa temps que és el relat de la política ripollesa. Una broma al servei dels gustos exquisits de la metròpoli. El PSC, mentre diu que vol evitar l'ascens dels extremismes, ha fet un pas més per donar una majoria absoluta a Aliança Catalana el 2027 a Ripoll.

Un titular volgudament explosiu en un món que viu del soroll ha provocat una tempesta política que ha arrasat la secció local socialista ripollesa, que malauradament s'havia convertit en una sucursal camprodonina quan va acceptar el sacrifici de la salut dels ripollesos com un mal menor per no ofendre l'amo de la Vall.

El PSC, mentre diu que vol evitar l'ascens dels extremismes, ha fet un pas més per donar una majoria absoluta a Aliança Catalana el 2027 a Ripoll

Aquest posicionament de “no conflicte” és un eix del socialisme ripollès ja des del Procés i, ara, era un valor que podien haver jugat a la pròxima partida electoral, però resulta que ha estat el que els ha acabat condemnant. Enric Pérez i Ana Belén Avilés havien d'haver defensat inicialment la seva abstenció: és una decisió comprensible des de l'òptica ripollesa, i a Barcelona ja s'ho faran: la política ripollesa l'han d'entendre els ripollesos, i ja em sap greu si algun tertulià li costa una mica, perquè a Ripoll només hi passa per anar a la segona residència. Demanar perdó no era una opció real davant una decisió meditada i comprensible. Les decisions sobre Ripoll dels regidors responen al poble de Ripoll i no al fang de la política nacional que té en el nostre poble el seu camp d'esbarjo. Ripoll mai ha importat a la política i ara es tracta que no molesti si no és per atacar al rival amb l'elefant que hi ha a l'habitació.

No hi havia perdó a demanar. Volien evitar un circ i l'han acabat tenint. Volien evitar alimentar Aliança i el PSC, pel qui tant han donat la cara l'Enric i l'Anna-Belén fins i tot en l'hostilitat del 155, els ha convertit en caps de turc. Diu el president Illa que volen frenar els extremismes. L'extrema dreta es frena amb política decent i un servei públic que funcioni, i no sembla que la Generalitat que presideixi vagi en aquesta línia en un país col·lapsat.

L'impacte de la decisió potser deixa en un solar el socialisme ripollès que sembla difícil que tingui la sort de trobar un candidat bombero-torero que es plegui a Camprodon i Barcelona mentre intenta fer front a un partit que està consumint Ripoll.

Tot sembla indicar que els ripollesos canviarem dos perfils vàlids del PSC per dos nous representants d'Aliança Catalana, gràcies al PSC. La política va de consensos, decisions compartides i projectes col·lectius que aspiren a un demà millor. Calen noves mirades i altres tarannàs. La política és una altra cosa. I Ripoll també.