Si bé és cert que les subvencions de la Generalitat, la Diputació i l'Estat marquen, en moltes ocasions, el calendari i l'execució de nombroses actuacions previstes i promeses, també és cert que els ciutadans i ciutadanes dels pobles petits i mitjans ens mereixem una administració local viva i operativa durant els quatre anys de mandat, i no únicament durant l'últim any, coincidint amb les eleccions municipals.

Sembla que durant tres anys Campdevànol no ha tingut ni necessitats ni capacitat per desenvolupar projectes transformadors que permetessin generar sinergies cap a un municipi viu i pròsper, capaç de crear oportunitats per a les persones joves i de fomentar l'arrelament necessari per revertir les dinàmiques de despoblament rural.

Ara bé, tres anys després de l'inici d'un mandat que es presentava com a transformador i revitalitzador, s'impulsen petits projectes de caràcter més estètic que estructural, amb la voluntat de fer creure a la ciutadania que s'ha estat treballant intensament. En un sol any es pretén convèncer els campdevanolencs i campdevanolenques que l'administració local ha donat resposta a les necessitats del municipi.

Podem fer balanç de moltes de les iniciatives que es van prometre però que no s'han acabat materialitzant. Per exemple, es va anunciar una administració oberta i propera. Es va prometre que les portes de l'Ajuntament estarien obertes, fins i tot algunes tardes. La realitat, però, és que l'Ajuntament no obre a les tardes i que sovint tampoc no hi ha alcalde durant els matins. També es va afirmar que la prioritat seria sempre Campdevànol, però tan bon punt va aparèixer una oportunitat política més atractiva, no es va dubtar a assumir responsabilitats lluny del poble.

L'Hospital de Campdevànol es debilita si es permet que una part significativa de la comarca derivi la seva atenció cap a altres centres hospitalaris

El més preocupant és que es va prometre una gestió municipal eficaç, basada en la bona voluntat, la transparència i el compromís amb l'interès general. Tanmateix, la realitat és ben diferent. Aquest equip de govern, encapçalat per Junts, ha anteposat interessos particulars a la defensa de serveis essencials per al municipi i la comarca. En aquest sentit, s'ha acceptat una situació que posa en risc el futur de l'Hospital Comarcal del Ripollès, amb l'objectiu de preservar determinades posicions i interessos personals vinculats a càrrecs de confiança.

Es pretén minimitzar una evidència que cada vegada és més clara: l'Hospital de Campdevànol es debilita si es permet que una part significativa de la comarca derivi la seva atenció cap a altres centres hospitalaris. Aquesta afirmació no respon a una opinió personal ni partidista, sinó que es fonamenta en valoracions compartides per responsables tècnics de l'Hospital de Campdevànol, de l'Hospital General de Vic i del mateix Departament de Salut.

Arribats a aquest punt, cal preguntar-se si realment s'ha construït aquell Campdevànol de tots i totes, pròsper i atractiu, que es prometia a l'inici del mandat. La resposta dependrà, probablement, de l'escala des de la qual s'analitzi la situació. Si ho fem des d'una perspectiva municipal i col·lectiva, és difícil afirmar que aquest objectiu s'hagi assolit. En canvi, si ho observem des d'una escala més reduïda i particular, sí que es pot concloure que alguns compromisos s'han complert: totes aquelles persones que van mostrar fidelitat al projecte de govern han pogut comprovar que l'Ajuntament s'ha convertit en un espai d'oportunitats especialment interessant per als seus interessos.

Ha arribat el moment de posar fil a l'agulla i valorar si això és realment el que necessita Campdevànol. Molts veïns i veïnes coincideixen a assenyalar que el poble necessita un alcalde que trepitgi el territori més enllà dels dimarts de mercat; un alcalde que comparteixi el dia a dia amb la ciutadania, que escolti les seves inquietuds, que resolgui les incidències quotidianes i que sigui capaç de buscar finançament i impulsar projectes estratègics que defineixin el futur del municipi.

Necessitem un equip de govern que aposti per la prevenció, però que també tingui capacitat de reacció quan les circumstàncies ho exigeixen. Un exemple evident és l'estat del camí d'accés a la Font del Querol. És cert que les riuades dels darrers dies han provocat desperfectes importants, però també és cert que un govern municipal compromès amb el poble hauria esgotat totes les vies possibles per trobar una solució ràpida i efectiva, especialment en plena temporada turística.

El principal atractiu natural i un dels motors de dinamització econòmica de Campdevànol es troba, avui, parcialment inoperatiu just a les portes dels mesos de major afluència de visitants. Davant d'aquesta situació, la ciutadania espera lideratge, capacitat de gestió i una resposta àgil que estigui a l'altura de les necessitats del municipi.

Campdevànol necessita un canvi. I aquest canvi hauria d'estar liderat per algú que conegui, estimi i visqui el poble des de la proximitat; algú que no tingui aspiracions grandiloqüents ni utilitzi el municipi com a trampolí polític, sinó que tingui com a única ambició veure com la seva terra genera oportunitats, prosperitat i qualitat de vida per als seus veïns i veïnes. Perquè el futur de Campdevànol no es construeix des de la distància ni des de les promeses, sinó des del compromís, la presència i el treball constant al costat de la ciutadania.