Rutines

En realitat, la majoria dels dies fem les rutines de sempre. Dies en què aquestes rutines quotidianes són les que ens ocupen. Sense fets extraordinaris ni gaires novetats. Dies normals, dies plans.

Normalment, la rutina de cada dia ens porta a fer gairebé sempre les mateixes coses i, potser, ni ens adonem ben bé del que fem. 

I al capdavall del dia, si fem un repàs, veiem que sí, que hem fet el de sempre, que no hem tingut cap entrebanc gros, que hem resolt els petits inconvenients i que hem atès aquelles obligacions de sempre i que ho hem fet prou bé.

I això ens deu passar a tots, si fa o no fa...

Divendres passat es van lliurar els premis Ripollès Líders de l’any 2013 i crec que, com cada any des d’en fa quatre, s’han concedit a aquells que han excel·lit en les diferents categories.

Però segur que per als premiats, la majoria dels dies són també dies normals, sense fets extraordinaris ni gaires novetats. Dies en què han fet gairebé sempre les mateixes coses, una mica sense adonar-se’n, com tothom.

Quina és la diferència, doncs, entre els líders, els que nosaltres reconeixem com a excel·lents, i els que no ho som, o no ho som tant?

Hi he pensat força i crec que la gran diferència és que la quotidianitat d’aquests líders deu ser fer les coses de sempre a un gran nivell de qualitat, de dedicació, amb un grau d’autoexigència molt alt i amb un esperit de superació dia rere dia, i fer-ho com una rutina quotidiana, com aquell que no s’adona de que ho fa. 

I, entre d’altres, aquest és un mestratge que en podem treure. 

Com fem que les nostres rutines estiguin sempre a un nivell superior en qualitat, en professionalitat, en tècnica, en dedicació... Sense pensar, com qui no vol la cosa. Com fem que lluitar per l’excel·lència sigui per a nosaltres un hàbit rutinari? 

Seguiríem tenint dies normals, sense fets extraordinaris, ni massa novetats, però de ben segur que mai més serien dies plans.