Suïssa

Aquest dies estic una mica desconcertat amb les notícies que ens porten els diaris sobre el referèndum dels suïssos en relació amb la immigració.

D’una part, em revolta força una actitud de no permetre l’entrada al seu país, de persones alienes. Per altra part, aquest és el resultat del referèndum que han fet sobre aquest tema i bé sembla que s’hauria de respectar la voluntat popular.

Déu n’hi do! En realitat, hem d’entendre que els suïssos volen preservar una situació d’equilibri econòmic i social envejable i no volen que l’entrada de persones que no són del país i per a les que potser no tindran prou feina, els esmeni una situació d’elit en relació amb els altres països del món i, també, de la Unió Europea.

A on es troba l’equilibri entre la legítima defensa del que és propi i la llibertat dels altres, la lliure circulació de persones o inclús la justícia social o la mínima sensibilitat per als més desvalguts?

I ara què! Què farà la UE, més enllà de posar-los alguna (petita) sanció? Com lliga el concepte d’Europa unida en tot això? No caldria fer un debat profund i sincer i proposar una política comuna que definís com cal actuar, en l’àmbit europeu, en aquests cassos?

Amb una taxa d’atur residual i amb uns salaris alts, de ben segur els suïssos són un país envejable. No costa gens d’entendre, doncs, que siguin un reclam poderós per a tots aquells que no troben les seves oportunitats als seus països d’origen. 

Realment és un bon embolic, reflex fidel del que pateixen cada dia aquells que volen fugir d’una situació insuportable al seu país d’origen i de l’angoixa d’aquells que no sabem com els podem fer lloc, si gairebé no en tenim per a nosaltres.

A l’altre cantó de la notícia hi ha la constatació que a Suïssa, com he dit, els salaris són gairebé tres vegades més elevats que a casa nostra, per a feines o responsabilitats comparables. 

I això què vol dir? Si les seves empreses i els seus professionals tenen prou mercat per mantenir uns nivells d’ocupació elevats amb salaris tan alts, a on és el secret? Misteris no n’hi ha. Si les empreses suïsses tenen un alt nivell de vendes (arreu del món) i poden pagar uns salaris alts és que els seus productes tenen un alt valor afegit, sigui per la seva tecnologia, pel seu nivell de qualitat, per les característiques que els fan prou diferenciats i són poc vulnerables a la competència internacional. 

Els mercats aprecien els seus productes i serveis i, superant la competència, estan disposats a pagar-ne un bon preu. Inclús amb la crisi.

Aquesta és una lliçó que també podem treure d’aquesta realitat de Suïssa. No ens hauríem d’entestar a fer el mateix que fan els nostres competidors, sinó seguir el model d’aquells a qui els van bé les coses (aprendre dels millors). 

Com aportem valor a la nostra oferta? Com aprofitem la tecnologia per fer diferent el nostre producte? Com encertem en allò que el client apreciarà?

Començar a fer-nos aquestes preguntes és un bon punt de partida per incorporar la innovació a la nostra oferta. I la innovació no és un cop de sort o una genialitat esporàdica, la innovació és una tècnica que cal posar en solfa sistemàticament, continuadament i amb dedicació.

Però aquest és un tema del qual parlarem un altre dia.