Bones i males persones

A la contra de La Vanguardia d’aquest dimarts entrevistaven l’Anna Montserrat. 

L’Anna Montserrat és una religiosa Teresiana, que s’ha passat la vida voltant el món, fent el bé. 

Primer a Bòsnia, donant suport a dones i nenes que havien estat violades; després a Brasil, treballant contra l’esclavitud (esclavitud avui en dia!) i Angola, ajudant  mutilats per les mines antipersones, també a Haití després del terratrèmol, quan no hi havia res de res...

Et deixa una mica corprès veure que hi ha tantes situacions de necessitat real, de desempara absoluta i que, al mateix temps hi ha persones com l’Anna Montserrat que els hi dediquen la seva vida, moltes vegades només a fer-los costat, a donar-los una mica d’afecte.

S’ha de ser molt bona persona per dedicar la vida a fer el bé d’aquesta manera. Massa vegades, immersos en el brogit de la nostra vida quotidiana, no pensem que, malgrat tots els moments més o menys complicats que tots passem, en el fons som uns privilegiats per tenir la vida que tenim.

A la mateixa edició d’aquest diari de dimarts, però a primera plana, la notícia que, per fi, Fèlix Milet i Jordi Montull, autors declarats del desfalc al Palau de la Música s’asseuran al banc dels acusats. (Tot i que ara el tal Millet s’ha trencat la cama i això retarda una mica més la seva presència al tribunal).

Quatre anys després i encara, de moment, per una acusació que no és la principal causa del seu delicte de malversació i apropiació de cabals públics a cor que vols, sinó perquè finalment es pensaven que tot era seu,  i que podien perpetrar qualsevol vilesa, que tot els hi era permès.

No oblido el somriure cínic del personatge al moment del seu empresonament, segurament conscient que el procés seria tan complicat que probablement no arribaria mai a entrar a la presó.

Males persones. Gent que es creia que els diners públics eren seus i que van abusar amb vilesa del prestigi del seu cognom, defraudant la confiança que mereixia la entitat a la que varen robar impunement durant molts anys.

Unes pàgines més endavant del mateix diari els darrers espeternecs del conflicte d’Ucraïna amb la fugida de l’expresident Ianukòvitx, deixant enrere més de vuitanta morts a la plaça de la Independència de Kiev i una clara mostra del seu enriquiment corrupte en unes propietats fastuoses, escarni per a un país empobrit i amb greus problemes de subsistència.

Mala gent. Gent que manifesta el més absolut menyspreu per la justícia o per la seva societat a la que s’ha compromès a defensar des de la més alta autoritat del país, autoritat que només ha utilitzat en benefici propi i dels seus. Mala gent, capaços de tolerar i atiar uns enfrontaments ben prop de la guerra civil.

Encara que sembli impossible, en ple segle XXI, tenim Millets i Ianukòvitx a raig i ens cal estar atents a defensar-nos-en amb decisió. 

Sort que també tenim heroïnes callades com l’Anna Montserrat que ens redimeixen d’aquesta immundícia.