L’atur recula

Bona notícia. Potser una de les millors notícies dels darrers temps: l’atur a Catalunya ha reculat en 4.285 persones al mes de febrer. 

Des de l’any 2007 que l’atur no reculava al mes de febrer i, en termes interanuals, el nombre de desocupats està per sota en 35.590 persones del registrat en el mes de febrer de 2013 (un -5,35%). 

Més dades, Catalunya fa 8 mesos consecutius en què l’atur en termes interanuals ha baixat (juliol- 0,7%, agost -1,80%, setembre -1,83%, octubre -1,93%, novembre -2,11%, desembre -3,41%, gener -4,22% i febrer -5,35%). Pel que fa a la contractació es manté la dualitat entre els contractes temporals, que representen el 87,21%, i els indefinits, que representen el 12,79% del total de contractes realitzats en aquest mes. 

Diferents reflexions al voltant d’aquestes dades. Primer de tot, satisfacció per la reculada del que podem considerar l’efecte més perniciós del quinquenni de crisi que hem suportat.

Després, una certa esperança que comencen a apercebre’s els efectes dels sacrificis que portem assumits i es confirmen els bons auspicis de les darreres setmanes. Les empreses comencen a notar la recuperació i, com es lògic, després d’haver adaptat les seves estructures i plantilles a una situació de pèrdua de vendes i marges, ara volen aprofitar el lleu creixement que comencen a tenir i recuperen força de treball.

És cert que bona part de les noves incorporacions a les empreses es fan en un entorn de prudència, sovint lligades a un determinat contracte o projecte (un 78% dels contractes són temporals) però que en condicions normals es renoven i es succeeixen o es permuten per d’altres en les noves condicions del mercat.

Tots hem perdut seguretat i tots ens hem empobrit en més o menys mesura amb aquesta crisi. Les empreses tenen poques (o cap) comandes a llarg termini i van renovant la seva cartera de projectes un rere l’altre. La contractació segueix aquest ritme i la continuïtat en la contractació està també lligada a aquesta renovació de comandes o projectes. Per altre part, les comandes que s’obtenen ho són en un entorn de competència mundial i, per tant, a la baixa en preus i marges. La contractació se’n ressent, és més precària i amb salaris més continguts.

Però, malgrat tot això, l’atur baixa decididament (un -5,35% al febrer, després de 8 mesos de baixades continuades em sembla una tendència decidida) i ens cal refermar aquesta tendència.

Si les nostres empreses estan trobant nous nínxols de mercat en un entorn tan competitiu com l’actual i això els permet recuperar activitat, el que necessitem és que ho aprofitin a fons i puguin estabilitzar aquesta nova situació, mantenint nivells de competitivitat que assegurin la confiança dels nous clients.

Segur que no ens haurem de parar aquí. Segur que no podem assumir com a horitzó desitjable que la nostra competitivitat ho ha de ser sempre per uns marges baixos i uns salaris limitats.

Però el que cal avui urgentment és recuperar mercats i millorar les xifres de vendes de les empreses i, amb elles, la feina que és la que millor reparteix la riquesa.

Després, i ho haurem de fer sens dubte, haurem de treballar dur per augmentar el valor de la nostra oferta, actualitzar la nostra maquinaria i equipaments (inversions que no hem pogut fer a causa de la crisi) i per a millorar la qualificació i productivitat de la nostra mà d’obra, perquè tot això és el que ens ha de permetre millorar el nivell de renda de tots, empresaris i treballadors.