Provocadors

El mes d’octubre tindrà lloc a Milà el “Fòrum mundial dels negocis”. Generalment (es fa cada any), hi participen primeres espases del món del lideratge, de la innovació i de l’empresa i els negocis.

Enguany han triat un títol suggerent: “Provocadors”, i l’acompanyen amb una presentació realment provocadora, però suggerent alhora, que no me’n puc estar de comentar-la en aquestes línies.

“No es tracta de planificar o improvisar, ni de mantenir o innovar, ni de col·laborar o ‘ordenar i controlar’. Es tracta de la suma de tot això. Contradictori? Sí. Ja ens hi podem anar acostumant”

A mi em provoca i penso que és bo deixar-se provocar pels nous enfocaments i les noves idees per gestionar els negocis.
No hi ha regles preestablertes, però cal entendre que el que hem d’estar preparats per fer és la suma de planificar i improvisar, mantenir els esquemes i innovar, col·laborar, treballar en equip i donar instruccions i controlar-les. Gairebé viure al moment les tendències del mercat i actuar amb l’estratègia més adient en cada cas. Sense que ens caiguin els anells i això no vol dir actuar erràticament, sinó adaptar-nos al client i a les seves expectatives de cada moment, perquè avui tot canvia en un no res, i nosaltres hem de canviar al mateix temps si no volem quedar fora de joc.

I deixar-nos provocar pels mestres o, encara millor, provocar-nos nosaltres mateixos.
Provocar la reflexió: les millors empreses tenen ben clar perquè fan el que fan. Els grans líders també, i no s’estan de desenvolupar noves competències (les empreses i els líders) que els permetin atendre les noves orientacions del mercat.
Provocar l’acció: Res del que puguem planificar té sentit si no ho posem en pràctica amb diligència i amb competència. A vegades caldrà inspirar i orientar, altres vegades caldrà ordenar i dirigir, però sempre caldrà provocar l’acció.

Provocar la innovació: Fer aflorar les idees, la màgia, orientar la creativitat a l’estratègia i establir objectius d’actuació per implementar les noves idees. La innovació no surt sola, s’ha de provocar.

Provocar el canvi: si el món canvia i amb ell els mercats i les seves expectatives, hem d’estar amatents a provocar el canvi permanent que ens adapti a aquestes noves orientacions del mercat i que ens apropi als mercats allà a on estiguin. Els canvis fan mandra, s’han de provocar.

Provocar resultats: sabem què esperem de tot això. Estratègia – planificació – presa de decisions i execució són les claus de l’èxit empresarial, que vol dir obtenir resultats. Necessitem els resultats de vendes i marge que ens aportaran els recursos necessaris per mantenir viva la nostra activitat empresarial (gran o petita). I tot el que fem, només té sentit si ens aporta resultats. Si no tenim resultats, hem de provocar, altre cop, reorientació de l’estratègia, provocar la innovació, provocar el canvi, provocar l’acció per provocar els resultats.

Recordo que quan era jove, als aprenents se’ls feia la broma de fer-los anar a buscar la “clau de girar el taller”, i ens feia molta gràcia a tots perquè, evidentment, no hi havia manera i tothom els enviava d’aquí cap allà buscant el que no hi havia.

I si avui el que ens cal és provocar-nos a nosaltres mateixos per trobar la clau de girar el nostre negoci?