Generar valor

Ja fa unes setmanes que comencem a sentir parlar, i a parlar nosaltres també, de la tan esperada recuperació. I és veritat que els diferents indicadors macroeconòmics se situen, mica en mica, en la senda dels valors positius en quant a creixement i en quant a expectatives.

Però no és menys cert que tothom coincidim en què aquesta recuperació no ha arribat encara al comú dels mortals (que som la majoria) i que aquests mateixos indicadors ens mostren que en molts sectors de l’activitat la competitivitat s’assoleix, no exclusivament però també, per la minoració del salari social i dels costos salarials, és a dir, per un empobriment de la classe mitjana que, ja ho he dit, som la majoria dels ciutadans d’aquest país. I això és un problema que cal enfrontar amb valentia i sense demora.

Dic que és un problema perquè l’empobriment de la classe mitjana ens situa en un cercle perniciós que cal trencar si no volem que el mateix cercle ens devori a nosaltres mateixos en una deriva d’alentiment del consum, i per tant de la demanda interna, que pot fer retornar una espiral de depressió econòmica... i això és un peix que es mossega la cua i s’autoalimenta sense parar i no ens deixa sortir de l’atzucac.

L’actual realitat de serveis públics retallats, minorats o com en vulgueu dir, és una realitat d’empobriment per al qui en depèn del tot (i som molts en aquesta situació) per a la seva vida quotidiana. Si a això i sumem que les retribucions s’han congelat en el millor dels casos o s’han reduït en altres, la realitat de molts de nosaltres és que hem de viure amb força menys del que vivíem abans de la crisi. I això comporta que la vitalitat del consum (és a dir, de l’economia) s’apaivaga i esmorteeix cada dia una mica.
I no parlo de la bossa dels més desafavorits no, que segurament mereixen un capítol apart, parlo dels que encara tenim la sort de treballar però que hem deixat per el camí bona part de les condicions que teníem abans de la crisi.

Si aquesta gent no recuperem la confiança i un cert nivell adquisitiu, qui consumirà? A qui es vendran els diferents productes i serveis en el mercat interior (que no oblidem que és el primer que tenim)?

Hem de fer front, doncs, a una recuperació dels nivells adquisitius de les rendes d’abans de la crisi i a la confiança que aquests es mantindran en el temps. I hem de fer front a una recuperació dels serveis públics que rebíem abans de la crisi (sense dispendis superflus, que també n’hi havien i forces!).

Al meu entendre, tot això només es podrà començar a recuperar si convertim el cercle perniciós en cercle virtuós. És a dir, si les millores de l’economia s’adrecen decididament a recuperar la vitalitat econòmica del país.

I no es recuperarà la vitalitat econòmica del país, em sembla a mi, si no es recupera i es revitalitza l’activitat de les empreses i, en gran mesura, de les indústries.

Però aquesta recuperació econòmica que necessitem, segurament em faig repetitiu però no em cansaré de dir-ho, passa inevitablement per a la recuperació de mercats, és a dir, per l’exportació i per la recuperació del valor de la nostra oferta, es a dir per la innovació i la competitivitat que se’n deriva.

Cal, doncs, que l’administració es disposi a recolzar decididament la innovació i les exportacions de les nostres empreses, però cal també que els nostres empresaris orientin els seus esforços en aquesta direcció. Sobretot en la incorporació de valor a la seva oferta.

Ja fa temps que ho tinc una mica com una obsessió: hem de generar valor, hem d’incorporar valor a la nostra oferta. Només això farà que els nostres productes i serveis siguin preuats per els nostres clients, n’atreguin de nous i recuperem, mica en mica, els nivells de venda i els marges que necessitem per a tornar a l’espiral beneficiosa de la reinversió i la millora continua.

La generació de valor i de riquesa és el millor camí, em sembla, per a recuperar, d’una banda, els recursos que permetin uns serveis públics del millor nivell i per a tots, i de l’altre la possibilitat (i la justícia) de preuar adequadament la retribució de la feina i, d’aquesta manera, retornar a l’espiral beneficiosa del consum i la vitalitat econòmica del país.