La reflexió estratègica

En diverses ocasions he parlat de la conveniència de tenir ben definit i, encara millor, ben concretat el propòsit estratègic d’un projecte.

Es força evident que sense tenir definit el propòsit, difícilment el podrem arribar a assolir. Si no sabem a on volem arribar, com sabrem quin camí hem d’agafar? Com sabrem si el camí que hem triat és prou bo o cal canviar a temps?

Com que molt sovint parlo d’empresa, de projectes empresarials i de fites i objectius econòmics, un pot pensar que aquestes reflexions són prou vàlides per al món empresarial i econòmic i que no cal que hi pensem en altres entorns.

Greu error ! En qualsevol projecte tenim (o hem de tenir) orientat el propòsit, i tant és si parlem d’una excursió, d’unes vacances, d’un pla d’estudis, d’un programa de pràctiques o, inclús, d’una fundació sense ànim de lucre  o d’un projecte polític. Per descomptat que si parlem d’un projecte empresarial, segur que explícita o implícitament tenim un propòsit definit d’antuvi.

Però i en la pròpia vida? Quin millor projecte que nosaltres mateixos? Tenim ben clar què volem ser? i com volem ser-ho? què volem fer? i com ho volem fer ? per quins principis ens volem regir? en quins entorns volem viure? quins companys de viatge ens convenen? quins coneixements ens calen? quines experiències ens reforcen?

No sempre som ben conscients del nostre propi propòsit i és per això que sovint parlo de la reflexió estratègica. Massa sovint tenim el propòsit ocult, en un calaix de la memòria, poc definit, però inevitablement tenim un propòsit. Potser poc concretat, potser indefinit, però el tenim.

A l’entorn empresarial el propòsit s’orienta sempre a la creació de valor però cal afinar més: El producte, la qualitat del producte, la gama, els mitjans de producció, els col·laboradors, la capacitat financera, el mercat, la xarxa comercial, la comunicació, la relació amb els clients, els preus, els marges, la competència, els valors... La reflexió estratègica ens permet una millor definició i concreció del propòsit ajustant-lo a allò que ens és natural i en el que ens trobem a gust i ens sentim forts.

En altres entorns passa gairebé el mateix. A on volem arribar? què volem assolir? com ho volem o ho podem assolir? amb quins companys de viatge?quins recursos (de tota mena: coneixements, experiència, econòmics) ens fan falta?  sota quins principis i valors?

I en l’àmbit personal ?

En una conversa amb emprenedors, els deia que el millor projecte que tenien eren ells mateixos. Pensant-hi bé, crec que és un bon missatge, no només per a emprenedors sinó per a qualsevol: “ Tu ets el teu millor projecte”.

Quin vols que sigui el propòsit a assolir? què et cal per arribar-hi? amb qui creus que t’anirà millor?

La reflexió estratègica ens ajuda a completar i a concretar el propòsit. I concretar-lo és important. Fer l’esforç d’escriure’l també.

D’alguna manera ens orienta a portar el control del nostre projecte o de la nostra vida que, d’altre manera, fluiria sota l’influx de l’entorn, de la voluntat dels altres o d’una mena d’anar fent que, segurament, no ens acabaria de satisfer. Sobretot quan les coses no ens surtin tan bé com voldríem...