Risc d’abús sexual ‘innovador’
Amb motiu de l’ingrés a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, el 2012, presentava in extenso, la temàtica de la sexualitat infantojuvenil, la seva evolució i, posant ja èmfasi en els nous riscos existents per aquestes edats, considerava globalment la nostra societat com una societat inserida en les multipantalles i el món cibernètic, factor primordial de risc per a tots ells joves i nens.
2013, a França, amb motiu del Congrés de les societats franceses de Sexologie, i ara al maig de 2014, en la XX Reunió anual de la Societat Catalana de Pediatria de l’Acadèmia de Ciències mèdiques, presentava un pòster amb dades i l’algoritme psicofisiològic de la resposta sexual humana satisfactòria, amb unes “autopistes de plaer” de màxima seguretat i també especificitats clares i concises de l’actuació en el control i suport en l’evolució des de la infantesa i posterior adolescència fins a 18 anys, exposant de manera concreta mesures precises preventives i urgents.
No us vull cansar detallant-les totes. Només ara posaré l’atenció en un fet que per molts pot passar desapercebut, a saber: el risc de les nenes preadolescents enfront dels hebèfils.
I què són els hebèfils? Bona pregunta. Dels abusadors infantils coneguts com a pedòfils, de fa pocs anys s’ha incrementat l’actuació cibernètica i social dels abusadors i s’ha passat a una nova categoria com són els hebèfils, que només cerquen preadolescents.
I quines? Precisament les que es cataloguen com a “mini-missis” amb tots els encants que òbviament es potencien i ressalten com pintar-se les ungles, els llavis, els vestits “provocatius” de concursos de revistes. I ara a més, ja que el màrqueting ha sortit a nivell de supermercat: la foto d’una nena com a reclam per a la venda aquest estiu d’un biquini amb el farciment corresponent de sostenidor, per aquesta categoria de nenes preadolescents o ubicades ja en l’adolescència primerenca...
Que són els Hebèfils? Senzillament uns abusadors sexuals a vegades violents. Arriben fins on poden, en secret, a nenes i a nens també, incloses en aquesta etapa prepuberal de 7 a 10 anys o més, aproximadament. Erotitzant-les amb revistes, concursos, vestimenta, audiovisuals, ciberespai global... Aquesta etapa vital les exposen al risc de l’abús i violència, amb totes les nefandes conseqüències de per vida.
A Alemanya, a Berlín, precisament la fundació Dunkefeld intenta des de 2005 localitzar i, per entendre’ns, “fer passar pel sedàs” de la psiquiatria, tots els hebèfils, que allà en són detectats per abduir-los i tractar-los a tots ells, ja que tenen una orientació sexual errònia, abans de cometre delictes i evitar que es perpetuïn, tot i més després de passar per la reclusió... Tinguem present que aquí, de seguir així, també s’haurà d’actuar.
En aquest sentit, Facua ja va exigir que es retirés del catàleg de vendes la foto abans esmentada.
Les estratègies de defensa de la salut en la nostra societat digitalment ciberconnectada i del món virtual passen per fer programes de prevenció primària, advertint des dels 18 mesos d’edat i perseguint l’assetjament/abús sexual, intentat bloquejar la vulnerabilitat dels infants. I que les nenes i els nens sàpiguen dir no; i ensenyar que aprenguin què és una carícia bona i una carícia dolenta, aprendre a eludir estranys i que sàpiguen explicar-ho a algú. Ensenyar a respectar i fer-se respectar i saber què és correcte i què és intimitat, inculcant la privacitat del cos i de les parts íntimes. Tinguem ben en compte que consentiment i coneixement sexual poden arribar a ser interactius. Així els nens/nenes hauran de saber dir NO! Cal controlar la tele, els ordinadors, els mòbils, les tauletes, oposar-se a les webcams i mai ubicar cap ordinador a l’habitació, al qual, evidentment, cal posar-hi filtres.
Activar la prevenció secundària a les escoles. Cal encara més: que se sensibilitzin governants i associacions. Difondre els “antivirus” ja existents i els que específicament filtren o anihilen la pedofília, l’hebefilia i la pornografia àdhuc en els e-book... (Una ‘app’ contra el ciber-assetjament és Protéjete (iOS i Android)....
Reconeixem d’una vegada que som en una societat de risc sexual. Estic segur que encara ens queden moltes, moltíssimes qüestions pendents, i que no tot és utopia.
Bibliografia:
Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
Vol. 27, número 3, 2012, pàg. 92 a 95.
2013, a França, amb motiu del Congrés de les societats franceses de Sexologie, i ara al maig de 2014, en la XX Reunió anual de la Societat Catalana de Pediatria de l’Acadèmia de Ciències mèdiques, presentava un pòster amb dades i l’algoritme psicofisiològic de la resposta sexual humana satisfactòria, amb unes “autopistes de plaer” de màxima seguretat i també especificitats clares i concises de l’actuació en el control i suport en l’evolució des de la infantesa i posterior adolescència fins a 18 anys, exposant de manera concreta mesures precises preventives i urgents.
No us vull cansar detallant-les totes. Només ara posaré l’atenció en un fet que per molts pot passar desapercebut, a saber: el risc de les nenes preadolescents enfront dels hebèfils.
I què són els hebèfils? Bona pregunta. Dels abusadors infantils coneguts com a pedòfils, de fa pocs anys s’ha incrementat l’actuació cibernètica i social dels abusadors i s’ha passat a una nova categoria com són els hebèfils, que només cerquen preadolescents.
I quines? Precisament les que es cataloguen com a “mini-missis” amb tots els encants que òbviament es potencien i ressalten com pintar-se les ungles, els llavis, els vestits “provocatius” de concursos de revistes. I ara a més, ja que el màrqueting ha sortit a nivell de supermercat: la foto d’una nena com a reclam per a la venda aquest estiu d’un biquini amb el farciment corresponent de sostenidor, per aquesta categoria de nenes preadolescents o ubicades ja en l’adolescència primerenca...
Que són els Hebèfils? Senzillament uns abusadors sexuals a vegades violents. Arriben fins on poden, en secret, a nenes i a nens també, incloses en aquesta etapa prepuberal de 7 a 10 anys o més, aproximadament. Erotitzant-les amb revistes, concursos, vestimenta, audiovisuals, ciberespai global... Aquesta etapa vital les exposen al risc de l’abús i violència, amb totes les nefandes conseqüències de per vida.
A Alemanya, a Berlín, precisament la fundació Dunkefeld intenta des de 2005 localitzar i, per entendre’ns, “fer passar pel sedàs” de la psiquiatria, tots els hebèfils, que allà en són detectats per abduir-los i tractar-los a tots ells, ja que tenen una orientació sexual errònia, abans de cometre delictes i evitar que es perpetuïn, tot i més després de passar per la reclusió... Tinguem present que aquí, de seguir així, també s’haurà d’actuar.
En aquest sentit, Facua ja va exigir que es retirés del catàleg de vendes la foto abans esmentada.
Les estratègies de defensa de la salut en la nostra societat digitalment ciberconnectada i del món virtual passen per fer programes de prevenció primària, advertint des dels 18 mesos d’edat i perseguint l’assetjament/abús sexual, intentat bloquejar la vulnerabilitat dels infants. I que les nenes i els nens sàpiguen dir no; i ensenyar que aprenguin què és una carícia bona i una carícia dolenta, aprendre a eludir estranys i que sàpiguen explicar-ho a algú. Ensenyar a respectar i fer-se respectar i saber què és correcte i què és intimitat, inculcant la privacitat del cos i de les parts íntimes. Tinguem ben en compte que consentiment i coneixement sexual poden arribar a ser interactius. Així els nens/nenes hauran de saber dir NO! Cal controlar la tele, els ordinadors, els mòbils, les tauletes, oposar-se a les webcams i mai ubicar cap ordinador a l’habitació, al qual, evidentment, cal posar-hi filtres.
Activar la prevenció secundària a les escoles. Cal encara més: que se sensibilitzin governants i associacions. Difondre els “antivirus” ja existents i els que específicament filtren o anihilen la pedofília, l’hebefilia i la pornografia àdhuc en els e-book... (Una ‘app’ contra el ciber-assetjament és Protéjete (iOS i Android)....
Reconeixem d’una vegada que som en una societat de risc sexual. Estic segur que encara ens queden moltes, moltíssimes qüestions pendents, i que no tot és utopia.
Bibliografia:
Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
Vol. 27, número 3, 2012, pàg. 92 a 95.