Ja era hora! Finalment sembla que ha arribat l’estiu, que ha costat prou enguany! I es que hem tingut un Juny, i no diguem un Juliol, que semblava que no volia acabar de fer bo, el que se’n diu bo.

Però ara sí, ara ja es palpa en l’ambient.

I és que hi ha ambient de matí, a la fresca, quan el sol encara no s’ha enfilat del tot, amb la gent que ens movem d’aquí cap allà fent alguna gestió, anar al banc (o al caixer, avui en dia cal anar al caixer par a tot), parant-nos a saludar a un i a un altre, fent un cafetó a mig matí, per tallar la rutina, amb bona cara i amb millor tarannà, però amb sensació d’anar per feina. El matí hi ha ambient de feina.

Després a migdia, ambient de terrassa, sobretot dels que ja estan de vacances o dels de fora del poble que venen a gaudir-lo, del nostre entorn, amb flors a per tot, amb els jardins que fan goig de veure, les vores dels rius endreçades, moltes façanes renovades, i també a gaudir dels nostres monuments (que en tenim i de molt notoris i macos), i del nostre ambient (del que ells també en formen part principal). Terrassa de vermut, esperant el dinar, els uns a casa i els altres al restaurant, potser també a la terrassa, si la calor no els en fa fora.

Després de dinar, el poble s’endormisca una mica, és l’hora del sol, fa calor i la mandra s’imposa. Els carrers resten més buits i el poble sembla com si fes la migdiada.

La vida retorna a mitja tarda i l’ambient és, em sembla a mi, una mica mes festiu. La tarda convida a anar plegant de la feina i a retrobar-se amb la colla, altre cop a la terrassa d’algun bar, amb un brunzit de gent que conversa, traspuant aire de vacances, despreocupats, gaudint de la fresca que s’agraeix i que ja fa entreveure una nit que s’acosta a la fresca, per descansar ben a gust, sense massa calor, que també s’agraeix.

Dormir bé és el tot.

Amb tot això ja podeu veure que gaudeixo d’aquesta època de l’any en que es pot viure molt a fora i en que la vida de poble es revitalitza. La veritat és que el poble està molt bonic, amb flors a per tot, amb unes terrasses que conviden a seure-hi i a gaudir de l’ambient i de la fresca, amb unes vores de riu netes i acollidores, que dona gust de veure, amb entorns esplèndids per passejar, amb propostes d’excursió (per als que tenen prou temps) que no te les acabes, més llargues i més curtes, més a l’abast de tothom i més complexes per als més preparats,  i amb un clima d’estiu que deixa viure i, sobretot, dormir.

I això ho explico perquè crec que val al pena que ens deixem encomanar d’aquesta satisfacció de viure a on vivim i que ho fem saber a tothom que ens vulgui escoltar, que viure al Ripollès és una opció molt gratificant i que passar-hi les vacances pot ser una proposta inoblidable que convidi a tornar-hi, que és el que ens convé.

Bones vacances a tots i a totes. Gaudiu bé d’aquests dies de lleure, que ja ens convenen després d’un any complicat i feixuc. Aprofiteu per a no fer res, mandrejar i no tenir pressa...

Després caldrà tornar-hi.