Perquè no emprenedor?

Sembla que no serà senzill que el final de la crisi arribi aviat a tothom i, sobretot als més joves que, tot i estar més formats que mai, estan especialment castigats per l’actual situació de l’economia.
Segurament les temptacions de millorar més i més la preparació acadèmica són una sortida a la gairebé impossible tasca de trobar una feina i, encara més, una bona feina. No ho discutiré, perquè sóc un convençut que la formació és possiblement el millor camí, sinó l’únic, per a prosperar i proveir-se dels coneixements que ens han de fer realment competitius com a persones, com a professionals, com a empleats, com a empresa i com a país. Però un dia o altre hem de fer el pas, i ara és un moment tan bo com després, potser millor perquè d’ara només n’hi ha un i de després n’hi ha a cada moment.
I no es necessita gran cosa per fer-se emprenedor. Bàsicament “ganes de fer” i ni que sigui una petita idea que faci d’espurna de la il·lusió de ser els nostres propis patrons.
Després tothom podem donar un cop de mà (per descomptat que a la UIER ho podem fer i en tenim ganes.) a desenvolupar la idea, a validar-la, a fer-la avançar o a adaptar-la... i després a fer de la idea un projecte de negoci, a organitzar-ne la producció (si n’hi ha), pròpia o subcontractada, a planificar el marketing i la prospectiva comercial, a buscar el finançament que es necessiti, a buscar aliats, si convé...
A la Fira de les 40 hores de enguany vaig comentar que cadascú som el millor projecte que tenim. I ho crec fermament. Per això, si tenim una idea que creiem que val al pena de tirar endavant, aquest és ja de per sí el primer projecte: “tirar endavant la idea” . Posar-la negre sobre blanc, polir-la i plantejar els primers pros i contres per a convertir-la en el nostre negoci. I anar a vendre-la.
Necessitarem que algú ens la compri, que hi cregui i que cregui en les nostres ganes de fer-la realitat i, en aquest moment, ja estem començant a fer d’emprenedors. El producte és la nostra pròpia idea i ens cal trobar el mercat que ens la compri i en permeti consolidar-la, fer-la un projecte (tan de bo un projecte industrial) i començar.
Si esteu en aquest punt, trobareu companys de viatge que us ajudin i vulguin compartir la vostra il·lusió i la vostra aventura. La UIER us pot ajudar a concretar la idea, a donar-hi forma i a buscar, si cal, aquests companys de viatge, assegurant la viabilitat del projecte i l’equitat en els tractes.
Emprendre el propi projecte és una bona alternativa a la crua realitat que els projectes dels altres encara no poden oferir tot el treball que uns i altres volem i necessitem.
Perquè no emprendre?
Segurament les temptacions de millorar més i més la preparació acadèmica són una sortida a la gairebé impossible tasca de trobar una feina i, encara més, una bona feina. No ho discutiré, perquè sóc un convençut que la formació és possiblement el millor camí, sinó l’únic, per a prosperar i proveir-se dels coneixements que ens han de fer realment competitius com a persones, com a professionals, com a empleats, com a empresa i com a país. Però un dia o altre hem de fer el pas, i ara és un moment tan bo com després, potser millor perquè d’ara només n’hi ha un i de després n’hi ha a cada moment.
I no es necessita gran cosa per fer-se emprenedor. Bàsicament “ganes de fer” i ni que sigui una petita idea que faci d’espurna de la il·lusió de ser els nostres propis patrons.
Després tothom podem donar un cop de mà (per descomptat que a la UIER ho podem fer i en tenim ganes.) a desenvolupar la idea, a validar-la, a fer-la avançar o a adaptar-la... i després a fer de la idea un projecte de negoci, a organitzar-ne la producció (si n’hi ha), pròpia o subcontractada, a planificar el marketing i la prospectiva comercial, a buscar el finançament que es necessiti, a buscar aliats, si convé...
A la Fira de les 40 hores de enguany vaig comentar que cadascú som el millor projecte que tenim. I ho crec fermament. Per això, si tenim una idea que creiem que val al pena de tirar endavant, aquest és ja de per sí el primer projecte: “tirar endavant la idea” . Posar-la negre sobre blanc, polir-la i plantejar els primers pros i contres per a convertir-la en el nostre negoci. I anar a vendre-la.
Necessitarem que algú ens la compri, que hi cregui i que cregui en les nostres ganes de fer-la realitat i, en aquest moment, ja estem començant a fer d’emprenedors. El producte és la nostra pròpia idea i ens cal trobar el mercat que ens la compri i en permeti consolidar-la, fer-la un projecte (tan de bo un projecte industrial) i començar.
Si esteu en aquest punt, trobareu companys de viatge que us ajudin i vulguin compartir la vostra il·lusió i la vostra aventura. La UIER us pot ajudar a concretar la idea, a donar-hi forma i a buscar, si cal, aquests companys de viatge, assegurant la viabilitat del projecte i l’equitat en els tractes.
Emprendre el propi projecte és una bona alternativa a la crua realitat que els projectes dels altres encara no poden oferir tot el treball que uns i altres volem i necessitem.
Perquè no emprendre?

