Competitivitat territorial

Tinc a les meves mans l’estudi de competitivitat territorial de l’ADEG, que presenta el rànquing de les 41 comarques catalanes, en base a un índex sintètic que analitza diferents factors i indicadors que determinen l’avantatge competitiu de les comarques o en poden frenar el seu desenvolupament.
El Ripollès quedem situats al lloc 24 de entre les 41 comarques catalanes. Una mica per sota de la meitat.
De fet, la puntuació que hem assolit és de 30,8 punts, tenint en compte que el segon en té 46,5 (el primer que és el Barcelonès en té 61,7 i, per això, el descarto) i aquesta diferència de 16 punts ens situa en el lloc 24.
Els punts van cars i per millorar 4 ó 5 llocs en el rànquing, i situar-nos en la meitat superior, caldria millorar ben bé 2 punts les nostres puntuacions.
Tenim un bon trajecte per a recórrer en el camí per a millorar la nostra posició competitiva.
De l’anàlisi dels 10 factors que s’han avaluat, que es despleguen en un total de 45 criteris, en tenim de bons i de no tant bons. És important conèixer en què estem bé, per no confiar-nos i en què no hi estem tant per a millorar, si podem (i hauríem de poder!).
4 dels factors analitzats constitueixen els punts forts de la nostra comarca:
- La sostenibilitat social ( taxa d’atur, llocs de treball s/ població, % de contractes fixos, índex d’accidents amb baixa)
- La sostenibilitat mediambiental (consum d’aigua per habitant, generació de residus, recollida selectiva de residus...)
- La qualificació dels recursos humans (taxa d’escolarització, % titulats superiors, % de directius i tècnics...)
- Esperit emprenedor i dinamisme empresarial (no d’empreses, no d’autònoms, estabilitat de l’ocupació, estabilitat empresarial)
Hem de continuar amatents sobre aquests punts per a destacar-ne la seva importància allà a on calgui i per a no abaixar el llistó en el dia a dia.
Altres 4 factors constitueixen els punts febles al Ripollès:
- Disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica.
- Disponibilitat de pols i infraestructures.
- Accés als mercats de clients i proveïdors, accés a la informació.
- Volum de mercat i activitat.
Cal que tinguem en compte que aquests aspectes són debilitats que tenim de millorar en allò que estigui al nostre abast i reclamar la seva millora als estaments que hi puguin actuar.
Finalment, els 2 factors restants són d’alguna manera indiferents en la nostra posició competitiva.
Infraestructures de transport i comunicacions.
Innovació i desenvolupament tecnològic (mitja i alta tecnologia, recerca i desenvolupament, serveis intensius en coneixement, serveis tecnològics, diversificació productiva).
Aquests són factors que qualifico d’indiferents en quan a la nostra posició competitiva (que està per sota de la meitat del rànquing), no els qualifico d’indiferents perquè no tinguin influència en el potencial desenvolupament de la nostra comarca, sinó perquè en la seva valoració al Ripollès, quedem també per sota de la meitat del rànquing.
Aquests dos factors que l’estudi qualifica al mateix nivell que la nostra posició global avui, són dos qualitats que poden ser decisives per a la millora d’aquesta nostra posició competitiva en el futur proper.
Les comunicacions, i sobretot les comunicacions per fibra òptica, ens aproparà al món, en un context en que el mercat i els proveïdors són a tot el mon.
La innovació i el desenvolupament tecnològic ens aportaran el valor diferencial que ens ajudi a superar altres mancances estructurals o territorials que millorarem amb més dificultat.
N’hem de seguir parlant, però cal veure en aquest estudi una bona guia per a orientar les actuacions i polítiques de progrés que cal endegar i centrar-nos en allò que ens aporti millores competitives reals.
L’entorn és competitiu. Els territoris també estem en competència i hem de treballar per millorar la nostra posició competitiva.
El Ripollès quedem situats al lloc 24 de entre les 41 comarques catalanes. Una mica per sota de la meitat.
De fet, la puntuació que hem assolit és de 30,8 punts, tenint en compte que el segon en té 46,5 (el primer que és el Barcelonès en té 61,7 i, per això, el descarto) i aquesta diferència de 16 punts ens situa en el lloc 24.
Els punts van cars i per millorar 4 ó 5 llocs en el rànquing, i situar-nos en la meitat superior, caldria millorar ben bé 2 punts les nostres puntuacions.
Tenim un bon trajecte per a recórrer en el camí per a millorar la nostra posició competitiva.
De l’anàlisi dels 10 factors que s’han avaluat, que es despleguen en un total de 45 criteris, en tenim de bons i de no tant bons. És important conèixer en què estem bé, per no confiar-nos i en què no hi estem tant per a millorar, si podem (i hauríem de poder!).
4 dels factors analitzats constitueixen els punts forts de la nostra comarca:
- La sostenibilitat social ( taxa d’atur, llocs de treball s/ població, % de contractes fixos, índex d’accidents amb baixa)
- La sostenibilitat mediambiental (consum d’aigua per habitant, generació de residus, recollida selectiva de residus...)
- La qualificació dels recursos humans (taxa d’escolarització, % titulats superiors, % de directius i tècnics...)
- Esperit emprenedor i dinamisme empresarial (no d’empreses, no d’autònoms, estabilitat de l’ocupació, estabilitat empresarial)
Hem de continuar amatents sobre aquests punts per a destacar-ne la seva importància allà a on calgui i per a no abaixar el llistó en el dia a dia.
Altres 4 factors constitueixen els punts febles al Ripollès:
- Disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica.
- Disponibilitat de pols i infraestructures.
- Accés als mercats de clients i proveïdors, accés a la informació.
- Volum de mercat i activitat.
Cal que tinguem en compte que aquests aspectes són debilitats que tenim de millorar en allò que estigui al nostre abast i reclamar la seva millora als estaments que hi puguin actuar.
Finalment, els 2 factors restants són d’alguna manera indiferents en la nostra posició competitiva.
Infraestructures de transport i comunicacions.
Innovació i desenvolupament tecnològic (mitja i alta tecnologia, recerca i desenvolupament, serveis intensius en coneixement, serveis tecnològics, diversificació productiva).
Aquests són factors que qualifico d’indiferents en quan a la nostra posició competitiva (que està per sota de la meitat del rànquing), no els qualifico d’indiferents perquè no tinguin influència en el potencial desenvolupament de la nostra comarca, sinó perquè en la seva valoració al Ripollès, quedem també per sota de la meitat del rànquing.
Aquests dos factors que l’estudi qualifica al mateix nivell que la nostra posició global avui, són dos qualitats que poden ser decisives per a la millora d’aquesta nostra posició competitiva en el futur proper.
Les comunicacions, i sobretot les comunicacions per fibra òptica, ens aproparà al món, en un context en que el mercat i els proveïdors són a tot el mon.
La innovació i el desenvolupament tecnològic ens aportaran el valor diferencial que ens ajudi a superar altres mancances estructurals o territorials que millorarem amb més dificultat.
N’hem de seguir parlant, però cal veure en aquest estudi una bona guia per a orientar les actuacions i polítiques de progrés que cal endegar i centrar-nos en allò que ens aporti millores competitives reals.
L’entorn és competitiu. Els territoris també estem en competència i hem de treballar per millorar la nostra posició competitiva.

