La V va ser un gran èxit de participació i d’organització.  Realment és molt difícil mobilitzar tanta gent, però encara ho és més organitzar-los per fer la “performance” i que es poguessin veure les quatre barres al llarg de tot el recorregut. També em va sorprendre molt la diligència de la gent en portar cadascú la samarreta del color que tocava, cosa que posa de manifest l’alta implicació de la societat en la manifestació.

Moltes vegades ens quedem amb el ball de xifres, sense adonar-nos del mèrit que té la concentració per ella mateixa, igual com també el va tenir la via catalana de l’any passat.  Potser es podrà veure a Europa alguna manifestació amb més gent, ara bé,  uns actes d’aquest nivell de coordinació, de festa pacífica i reivindicativa,  jo crec que seran difícilment superables, tant la via catalana com a la V.

Ara bé,  després de la gran onada com va ser la V, ve la ressaca.

Comença la setmana amb el debat de política general, on el president Mas torna a dir que tot és culpa de Madrid i del tripartit, que ells no volen retallar però els obliguen, curiós si més no, quan ells han votat sempre a favor de tots les mesures europees i espanyoles d’austeritat i es van presentar en el seu dia com els alumnes més avançats de la classe.

I respecte al procés diu que el pla B és convocar eleccions anticipades (també conegudes com plebiscitàries).

I això és un contrasentit. Si per una banda considera que no es pot fer el 9N perquè no hi ha garanties amb la legalitat espanyola, convocar unes plebiscitàries (i en cas que les forces independentistes tinguessin majoria) per fer una declaració d’independència,  topa  altra vegada amb la mateixa legalitat.

I és aquí on estem, si en el seu discurs diu que la gran culpa que no pugui arreglar-ho tot és del govern de Madrid,  que són ells qui no ens deixen votar, que ens fan tancar hospitals, que són ells que volen desbaratar la immersió lingüística a les escoles, etc. A què  estem esperant per trencar les regles del joc? Tenim la legitimitat, gran part de la població està plenament mobilitzada per la causa, què més necessitem?

Si realment esperem que a nivell internacional passi alguna cosa, podem anar esperant, el dret internacional es caracteritza pels fets consumats. Fa quatre dies Crimea era del estat Ucraïnès, ara es part de Rússia.  Ja no ho reclamen ni els ucraïnesos (que estan lluitant en altres zones) i a nivell internacional ningú demana a Rússia que torni Crimea. O algú diu alguna cosa a Eslovènia, actual membre de la UE que va fer una declaració unilateral?

Nosaltres hem d’actuar, i qui no es vegi en cor de fer-ho que ho deixi estar. No serveix de res anar lamentant-se dient que el govern espanyol és molt dolent; aquesta és la situació que tenim i no cal pensar què passaria si no hi hagués un partit hereu del franquisme al poder perquè llavors ja no estaríem en aquesta situació, estaríem en una altra.

Ara és l’hora d’actuar i d’acabar ja amb el tacticisme polític que no ens du enlloc, amb l’esperança que arribi una oferta, que si hagués hagut d’arribar ja ho hagués fet.

Tot i que molt em penso que el president Mas agafarà el guant que li ha ofert Iceta per acabar la legislatura a l’espera que el proper president espanyol sigui més receptiu, cosa que per altra banda no és gaire difícil. Amb aquest escenari només ens quedaria, com a solució a curt termini, la possibilitat de proclamar la república catalana de la mateixa manera que es va proclamar la II república espanyola, mitjançant les eleccions municipals del maig de l’any que ve, però d’això ja en parlarem més endavant.