Volem Votar!
Des del meu punt de vista així és resumeix la jornada del passat 11 de setembre. Els catalans i catalanes massivament vam sortir al carrer per fer sentir la nostra veu en una clara direcció, la de reclamar que se’ns escolti i que puguem decidir lliurement amb total normalitat democràtica el nostre futur col·lectiu.
És clar que d’un Govern que nega a les dones que puguin decidir sobre el seu propi cos, no cal esperar que entengui la reivindicació del poble català quan reclama el Dret a Decidir, ara bé, seria desitjable que ho fes, perquè només amb reconeixement, respecte i actitud es pot donar solució a un problema polític que reclama un encaix jurídic.
L’acord que va forjar el pacte constitucional ara fa 35 anys, va deixar fora a la gent de Catalunya l’any 2010. Així ho certificava el Tribunal Constitucional quan en la seva sentència de l’Estatut va dictaminar que la voluntat majoritària dels catalans expressada en referèndum no cabia en la Constitució.
I ara, què cal fer quan la voluntat d’un poble expressada lliurement amb tots els ets i uts, ha entrat en contradicció amb les lleis - o la interpretació que se’n fa -? Diu un vell aforisme: lleis canvien lleis. No hi ha altra! Per això aquesta sortida massiva al carrer, sobretot perquè l’endemà de la sentencia del Constitucional, les institucions on estem representats tots els ciutadans i ciutadanes no va ser capaces de reaccionar i donar-nos resposta.
Davant els que neguen la realitat i la gravetat dels fets, davant d’aquells que fins i tot la intenten amagar i reaccionen amb mesures, precisament, contràries al que es reclama, la societat catalana, pacíficament, en un ambient festiu però d’una gran transcendència reivindicativa, novament va sortir al carrer per fer-se sentir amb missatges molt clars, ara adreçats també a la comunitat internacional, per tal d’evitar que ningú pugui ofegar la veu de tot un poble.
El nostre poble té dret i perquè quan no hi ha drets sempre s’imposa la llei del més fort i hem de fer-los valer i defensar-los sense ambigüitats, amb compromís i des de totes les vessants de la vida en què tinguem capacitat i l’oportunitat de fer-ho.
Estem en un moment històric i no es tractarà sols de decidir on volem estar, sinó quin és el país què volem construir. Volem votar per canviar l’actual estatus quo i volem garantir a la gent dels nostres pobles més oportunitats per tirar endavant.
Són molts els motius que van empènyer a milers de persones a sortir al carrer del dia 11 de setembre i només afrontant aquesta realitat amb intel·ligència i sense precipitacions garantirem que plegats ens en puguem sortir. Entre tant, incansables hem de seguir reclamant que VOLEM VOTAR!
És clar que d’un Govern que nega a les dones que puguin decidir sobre el seu propi cos, no cal esperar que entengui la reivindicació del poble català quan reclama el Dret a Decidir, ara bé, seria desitjable que ho fes, perquè només amb reconeixement, respecte i actitud es pot donar solució a un problema polític que reclama un encaix jurídic.
L’acord que va forjar el pacte constitucional ara fa 35 anys, va deixar fora a la gent de Catalunya l’any 2010. Així ho certificava el Tribunal Constitucional quan en la seva sentència de l’Estatut va dictaminar que la voluntat majoritària dels catalans expressada en referèndum no cabia en la Constitució.
I ara, què cal fer quan la voluntat d’un poble expressada lliurement amb tots els ets i uts, ha entrat en contradicció amb les lleis - o la interpretació que se’n fa -? Diu un vell aforisme: lleis canvien lleis. No hi ha altra! Per això aquesta sortida massiva al carrer, sobretot perquè l’endemà de la sentencia del Constitucional, les institucions on estem representats tots els ciutadans i ciutadanes no va ser capaces de reaccionar i donar-nos resposta.
Davant els que neguen la realitat i la gravetat dels fets, davant d’aquells que fins i tot la intenten amagar i reaccionen amb mesures, precisament, contràries al que es reclama, la societat catalana, pacíficament, en un ambient festiu però d’una gran transcendència reivindicativa, novament va sortir al carrer per fer-se sentir amb missatges molt clars, ara adreçats també a la comunitat internacional, per tal d’evitar que ningú pugui ofegar la veu de tot un poble.
El nostre poble té dret i perquè quan no hi ha drets sempre s’imposa la llei del més fort i hem de fer-los valer i defensar-los sense ambigüitats, amb compromís i des de totes les vessants de la vida en què tinguem capacitat i l’oportunitat de fer-ho.
Estem en un moment històric i no es tractarà sols de decidir on volem estar, sinó quin és el país què volem construir. Volem votar per canviar l’actual estatus quo i volem garantir a la gent dels nostres pobles més oportunitats per tirar endavant.
Són molts els motius que van empènyer a milers de persones a sortir al carrer del dia 11 de setembre i només afrontant aquesta realitat amb intel·ligència i sense precipitacions garantirem que plegats ens en puguem sortir. Entre tant, incansables hem de seguir reclamant que VOLEM VOTAR!