Fer
Sóc un convençut que per a que una empresa tingui èxit, creixi, evolucioni i estigui preparada per a suportar els temps difícils (que ja hem vist que n’hi ha), és important que tingui ben definida una estratègia que li senyali cap a on vol anar, una bona direcció que no es desviï d’aquesta estratègia, que sàpiga adaptar-se als canvis quan convingui, que recolzi els seus col·laboradors en les seves decisions i els orienti en tot moment al propòsit que ha establert l’estratègia.
Tenir un bon encert en les estratègies i les decisions que es prenen en el dia a dia, pot ser la gran diferència entre les empreses que tenen èxit i les que no en tenen. I segurament aquesta diferència i és i es fa notar i de ben segur que amb una estratègia equivocada i amb un seguit de males decisions, poques són les empreses que se’n poden sortir.
Però com deia un bon empresari a qui aprecio i respecto, tenir una bona estratègia, tot i ser imprescindible, no és la garantia de l’èxit empresarial.
Quantes vegades arribem al desencant o al fracàs empresarial, malgrat tenir les estratègies adequades, senzillament perquè no fem les coses que diem que farem.
Sembla simple i verdaderament ho és, però quantes vegades, després d’hores i hores reunits discutint els problemes, buscant les solucions i, sovint, trobant-les, al cap d’un temps ens descobrim nosaltres mateixos disculpant el perquè no hem fet allò que varem dir que faríem.
I així, quantes vegades davant els mateixos problemes proposem les mateixes respostes i decidim fer les mateixes coses que, al capdavall, no fem, en un cercle d’ineficiència que pot acabar en fracàs del propi projecte si no canviem.
En la vida personal és, en certa manera, el mateix. Quantes vegades hem fet plans i ens hem proposat projectes o idees per endegar i al cap del temps ens diem que no hem tingut temps, que no hem pogut, que l’entorn no ens ha ajudat... Excuses de mal pagador!
No hi ha dubte que l’èxit personal i professional està en decidir què volem fer i on volem anar (definir una bona estratègia), però cal que, ni que sigui poc a poc, ens hi acostem i només ens hi podrem acostar si veritablement fem allò que decidim que hem de fer.
Tenir un bon encert en les estratègies i les decisions que es prenen en el dia a dia, pot ser la gran diferència entre les empreses que tenen èxit i les que no en tenen. I segurament aquesta diferència i és i es fa notar i de ben segur que amb una estratègia equivocada i amb un seguit de males decisions, poques són les empreses que se’n poden sortir.
Però com deia un bon empresari a qui aprecio i respecto, tenir una bona estratègia, tot i ser imprescindible, no és la garantia de l’èxit empresarial.
Quantes vegades arribem al desencant o al fracàs empresarial, malgrat tenir les estratègies adequades, senzillament perquè no fem les coses que diem que farem.
Sembla simple i verdaderament ho és, però quantes vegades, després d’hores i hores reunits discutint els problemes, buscant les solucions i, sovint, trobant-les, al cap d’un temps ens descobrim nosaltres mateixos disculpant el perquè no hem fet allò que varem dir que faríem.
I així, quantes vegades davant els mateixos problemes proposem les mateixes respostes i decidim fer les mateixes coses que, al capdavall, no fem, en un cercle d’ineficiència que pot acabar en fracàs del propi projecte si no canviem.
En la vida personal és, en certa manera, el mateix. Quantes vegades hem fet plans i ens hem proposat projectes o idees per endegar i al cap del temps ens diem que no hem tingut temps, que no hem pogut, que l’entorn no ens ha ajudat... Excuses de mal pagador!
No hi ha dubte que l’èxit personal i professional està en decidir què volem fer i on volem anar (definir una bona estratègia), però cal que, ni que sigui poc a poc, ens hi acostem i només ens hi podrem acostar si veritablement fem allò que decidim que hem de fer.