Valors

Al llarg de les meves col·laboracions en aquests articles periòdics (gairebé cada setmana!) que escric en aquesta revista, haureu pogut copsar, segurament per un biaix professional meu, la meva tendència a proposar aspectes relatius a l’estratègia, conscient com sóc de la importància que té aquesta en un plantejament seriós d’un projecte empresarial.
De ben segur que hi tornaré més endavant en propers articles i amb una proposta més estructurada, però avui voldria parar un moment d’atenció en un aspecte que cal que s’integri en una formulació estratègica, com són els valors que ha de tenir una organització i, per descomptat, una empresa.
Vagi per endavant que cal entendre els valor d’una organització i, també, d’una empresa, com aquells trets irrenunciables de la personalitat de l’organització o de l’empresa.
Aquesta definició ens dona una idea clara del significat que tenen (o han de tenir) els valors corporatius en el funcionament diari d’una organització i, per tant, de la importància que té, en un planteig estratègic, un bon establiment dels valors corporatius i, en conseqüència, la configuració d’un equip que, més enllà de la seva competència professional o tècnica (imprescindible per altre part), sigui capaç de compartir uns mateixos valors corporatius.
Si diem que són trets irrenunciables, vol dir que són i han de ser quelcom més que una “pose” estètica. Vol dir els fonaments ètics i professionals que cal tenir per a integrar-se en un determinat esquema organitzatiu i, per tant, també en una empresa.
Com he dit, els valors corporatius són els trets de personalitat que té una organització i és evident que si no els incorpores, interioritzant-los, no podràs integrar-te com cal en l’organització i, a partir d’aquí, ja no cal que parlem ni de col·laboració, ni de treball en equip, ni de política de recursos humans, ni de gairebé cap de les tècniques o polítiques que pretenen orientar els professionals a l’excel·lència i a l’èxit de l’organització.
Tinc molt al cap la definició que em feia un empresari convençut del concepte, quan em deia: “els valors són aquells trets de personalitat personal i professional que poden portar-te a acomiadar un empleat”. Dur, però clar i entenedor. Un membre de l’equip, un company de treball, un soci, un accionista... que no comparteixi els valors corporatius, sovint entrarà en conflicte amb les motivacions que justifiquen les decisions i l’acció, sovint no compartirà les accions d’altres professionals, sovint no apreciarà els criteris que justifiquen certs esforços, i massa sovint aquestes divergències provocaran conflictes que en res ajuden a la necessària eficàcia col·lectiva i a l’èxit conjunt.
I el que busquem és l’èxit.
De ben segur que hi tornaré més endavant en propers articles i amb una proposta més estructurada, però avui voldria parar un moment d’atenció en un aspecte que cal que s’integri en una formulació estratègica, com són els valors que ha de tenir una organització i, per descomptat, una empresa.
Vagi per endavant que cal entendre els valor d’una organització i, també, d’una empresa, com aquells trets irrenunciables de la personalitat de l’organització o de l’empresa.
Aquesta definició ens dona una idea clara del significat que tenen (o han de tenir) els valors corporatius en el funcionament diari d’una organització i, per tant, de la importància que té, en un planteig estratègic, un bon establiment dels valors corporatius i, en conseqüència, la configuració d’un equip que, més enllà de la seva competència professional o tècnica (imprescindible per altre part), sigui capaç de compartir uns mateixos valors corporatius.
Si diem que són trets irrenunciables, vol dir que són i han de ser quelcom més que una “pose” estètica. Vol dir els fonaments ètics i professionals que cal tenir per a integrar-se en un determinat esquema organitzatiu i, per tant, també en una empresa.
Com he dit, els valors corporatius són els trets de personalitat que té una organització i és evident que si no els incorpores, interioritzant-los, no podràs integrar-te com cal en l’organització i, a partir d’aquí, ja no cal que parlem ni de col·laboració, ni de treball en equip, ni de política de recursos humans, ni de gairebé cap de les tècniques o polítiques que pretenen orientar els professionals a l’excel·lència i a l’èxit de l’organització.
Tinc molt al cap la definició que em feia un empresari convençut del concepte, quan em deia: “els valors són aquells trets de personalitat personal i professional que poden portar-te a acomiadar un empleat”. Dur, però clar i entenedor. Un membre de l’equip, un company de treball, un soci, un accionista... que no comparteixi els valors corporatius, sovint entrarà en conflicte amb les motivacions que justifiquen les decisions i l’acció, sovint no compartirà les accions d’altres professionals, sovint no apreciarà els criteris que justifiquen certs esforços, i massa sovint aquestes divergències provocaran conflictes que en res ajuden a la necessària eficàcia col·lectiva i a l’èxit conjunt.
I el que busquem és l’èxit.

