El treball en equip
El treball en equip és el quart pilar fonamental de la teoria de Senge (“La cinquena disciplina”) de la que porto parlant les darreres setmanes.
S’han dit innombrables bondats del treball en equip i pot semblar una mica ressonant tornar-hi però ja es pot entendre que no podem parlar d’una organització que aprèn si no imaginem que els equips de treball que formem no s’esforcen en “pensar junts” per a tenir millors idees.
I pensar junts vol dir aprendre a reconèixer i a superar aquelles diferències personals que tenim (mecanismes d’autodefensa, sentiments de superioritat o d’inferioritat, ganes d’agradar, ... etc.) i que sovint
perjudiquen el diàleg, per fer que aflori sempre la intel·ligència del grup.
Per assolir això, és bàsic el que Peter Senge anomena l’alineament dels membres de l’equip.
Aquest alineament el podem entendre, per exemple, en els músics de jazz quan toquen improvisant sobre un tema qualsevol, i suggereix aquell estat en el qual “un conjunt toca com una sola persona”.
L’aprenentatge en equip és el procés d’alinear-se i desenvolupar la capacitat d’un equip per crear els resultats que volen realment els seus membres. Gairebé només és possible si el fonamentem en la visió compartida i el domini personal dels que ja hem parlat en articles anteriors.
El diàleg és el fonament d’aquest aprenentatge en equip i el propòsit d’aquest diàleg és anar més enllà de la comprensió d’un sol individu. Tots hi guanyem si ho fem correctament, assolint una comprensió que mai no obtindríem individualment.
Hi ha cinc condicions bàsiques per aquest diàleg en l’aprenentatge en equip:
- Tots els participants han de deixar en suspens els seus supòsits i obrir-se als plantejaments dels altres.
- Tots els participants s’han de veure com a companys. La jerarquia està al pol oposat al diàleg i aquesta és una circumstància difícil de superar.
- Cal que hi hagi un àrbitre que mantingui el context del diàleg i que eviti actituds d’expert o autoritàries i remarqui el que és rellevant.
- Mantenir un equilibri entre discussió i diàleg. I això vol dir que són importants tots dos. La discussió permet exposar i defensar diferents punts de vista i normalment busca la solució intermèdia. El diàleg aprofundeix i matisa una mateixa qüestió eixamplant-la.
- Reflexió, indagació i diàleg. Si podem mirar des de la perspectiva d’un altre i aquest des de la nostra, veurem quelcom que no hauríem vist mai nosaltres sols.
I, per descomptat que hi haurà conflicte. El conflicte és la conseqüència de l’existència de diferents idees sobre una mateixa visió comuna i el flux lliure d’idees conflictives és part essencial del pensament creatiu.
I el pensament creatiu és fonamental per a un procés d’innovació i renovació constant com el que ens demanda el mon competitiu en el que estem.
S’han dit innombrables bondats del treball en equip i pot semblar una mica ressonant tornar-hi però ja es pot entendre que no podem parlar d’una organització que aprèn si no imaginem que els equips de treball que formem no s’esforcen en “pensar junts” per a tenir millors idees.
I pensar junts vol dir aprendre a reconèixer i a superar aquelles diferències personals que tenim (mecanismes d’autodefensa, sentiments de superioritat o d’inferioritat, ganes d’agradar, ... etc.) i que sovint
perjudiquen el diàleg, per fer que aflori sempre la intel·ligència del grup.
Per assolir això, és bàsic el que Peter Senge anomena l’alineament dels membres de l’equip.
Aquest alineament el podem entendre, per exemple, en els músics de jazz quan toquen improvisant sobre un tema qualsevol, i suggereix aquell estat en el qual “un conjunt toca com una sola persona”.
L’aprenentatge en equip és el procés d’alinear-se i desenvolupar la capacitat d’un equip per crear els resultats que volen realment els seus membres. Gairebé només és possible si el fonamentem en la visió compartida i el domini personal dels que ja hem parlat en articles anteriors.
El diàleg és el fonament d’aquest aprenentatge en equip i el propòsit d’aquest diàleg és anar més enllà de la comprensió d’un sol individu. Tots hi guanyem si ho fem correctament, assolint una comprensió que mai no obtindríem individualment.
Hi ha cinc condicions bàsiques per aquest diàleg en l’aprenentatge en equip:
- Tots els participants han de deixar en suspens els seus supòsits i obrir-se als plantejaments dels altres.
- Tots els participants s’han de veure com a companys. La jerarquia està al pol oposat al diàleg i aquesta és una circumstància difícil de superar.
- Cal que hi hagi un àrbitre que mantingui el context del diàleg i que eviti actituds d’expert o autoritàries i remarqui el que és rellevant.
- Mantenir un equilibri entre discussió i diàleg. I això vol dir que són importants tots dos. La discussió permet exposar i defensar diferents punts de vista i normalment busca la solució intermèdia. El diàleg aprofundeix i matisa una mateixa qüestió eixamplant-la.
- Reflexió, indagació i diàleg. Si podem mirar des de la perspectiva d’un altre i aquest des de la nostra, veurem quelcom que no hauríem vist mai nosaltres sols.
I, per descomptat que hi haurà conflicte. El conflicte és la conseqüència de l’existència de diferents idees sobre una mateixa visió comuna i el flux lliure d’idees conflictives és part essencial del pensament creatiu.
I el pensament creatiu és fonamental per a un procés d’innovació i renovació constant com el que ens demanda el mon competitiu en el que estem.