Bones Festes
Estem vivint uns temps en que les coses sembla que evolucionen més de pressa que no pas som capaços d’assimilar-les. Tan sols cal mirar la mainada com maneja les “tablets”, o els “mòbils”, o els “play station”... i tot això dels “whatsaps”, dels “facebook”... Sembla com si les coses de sempre, les de tota vida, anessin quedant enrere, com si ja ningú les valorés. A primera vista bé que ho sembla però ... realment és així? Personalment crec que no és ben bé així. M’explicaré.
Fa uns dies es va fer “La gran recapta d’aliments” i s’aplegaren 4.686.000 quilos de productes alimentaris, que significa una mica més de 600 grams de menjar donats per cada habitant de Catalunya. Ahir es va celebrar la “Marató de TV3” i de moment s’han recollit 8.900.000 euros, és a dir 1,20 euros per cada habitant de casa nostra (per la gent d’abans, jo mateix, gairebé 200 pessetes). Tot això s’ha fet, es fa, en temps de crisi, quan tots plegats anem amb la butxaca més lleugera que mai, i amb una taxa d’atur que supera llargament el 20%, i quan la gent que està en el llindar de la pobresa (o ja la sobrepassat) també supera el 20%. Tot això em porta que creure que, malgrat la frivolitat, la lleugeresa, o la superficialitat, d’allò que deia al principi, malgrat aquest vernís, la nostra societat té un gran pòsit de solidaritat i de sensibilitat envers les necessitats dels altres i aquesta característica, entre d’altres és, són, les que ens fan diferents d’altres societats (i no miro a ningú). Diferents. Ni millors ni pitjors; però si diferents.
Potser deu ser per això que quan els nostres representats polítics van a fora a plantejar les nostres qüestions, les nostres reclamacions, les nostres aspiracions, deu ser per això que no els entenen i els hi donen un cop de porta, o en les ocasions més correctes, reben el silenci per resposta. Deu ser per això.
Dissabte va ser la diada de Santa Llúcia, patrona i advocada d’aquells que ja no tenen, o temen perdre la vista. Però, la modernitat fa que aquestes coses també hagin quedat enrere i tot això dels sants, les creences, ... tot això són coses antigues, d’altre temps. Bé que ho sembla. Dissabte vaig ser a Barcelona, per veure la Fira de Santa Llúcia, i com no, vaig anar a presentar els meus respectes a la Santa. Val a dir que la cua per entrar a la seva capella de la Catedral, amb cordó de seguretat inclòs, feia més de 200 metres. Gent gran amb nens; pares joves que també els portaven. Hi havia de tot. Allà hi havia entre tots nosaltres, un vailet d’uns 10 anys, avanço que no es tractava d’un nen missaire, que li va demanar a la seva mare de posar un ciri a la Santa, per veure si pot ajudar a la seva gateta que té problemes de visió.
Tot això que us comentava em porta a creure que, més enllà d’alguns personatges prou coneguts de la nostra vida pública que semblen entossudits en donar del nostre país una imatge de “Cova d’Alí Babà”, més enllà d’això, el nostre és un país on encara hi ha un gruix molt important de “bona gent” que des d’un silenci eixordidor està reclamant allò que és seu. Que necessita trobar un guia, permeteu-me dir-ho així, necessita trobar un “Bon Pastor” que ens porti a tots a unes altres pastures perquè les que avui tenim estan massa corrompudes.
Els “materials” penso que els tenim i són prou bons, ara espero i desitjo que en aquest tombant d’any, amb la celebració del naixement del Nen-Déu, aquests desitjos que tots ens expressem de pau i felicitat, més enllà del nivell personal, que també, més enllà siguin realitat per a tota la nostra societat, especialment per a tots aquests que deia abans que estan en aquest 20% que voreja o ja està dintre de la pobresa. Per a tots ells pau i prosperitat. I per a tots plegats, especialment, per als nostres dirigents que Sant Albert, el Magne, Pal·les Atenea, Minerva o qui correspongui, els donin: Encert i saviesa per a conduir la nostre societat cap aquestes millors pastures que abans us deia.
En qualsevol cas, per a tots vosaltres, i per a tots nosaltres: Pau i Prosperitat per al futur immediat i per sempre.
Fa uns dies es va fer “La gran recapta d’aliments” i s’aplegaren 4.686.000 quilos de productes alimentaris, que significa una mica més de 600 grams de menjar donats per cada habitant de Catalunya. Ahir es va celebrar la “Marató de TV3” i de moment s’han recollit 8.900.000 euros, és a dir 1,20 euros per cada habitant de casa nostra (per la gent d’abans, jo mateix, gairebé 200 pessetes). Tot això s’ha fet, es fa, en temps de crisi, quan tots plegats anem amb la butxaca més lleugera que mai, i amb una taxa d’atur que supera llargament el 20%, i quan la gent que està en el llindar de la pobresa (o ja la sobrepassat) també supera el 20%. Tot això em porta que creure que, malgrat la frivolitat, la lleugeresa, o la superficialitat, d’allò que deia al principi, malgrat aquest vernís, la nostra societat té un gran pòsit de solidaritat i de sensibilitat envers les necessitats dels altres i aquesta característica, entre d’altres és, són, les que ens fan diferents d’altres societats (i no miro a ningú). Diferents. Ni millors ni pitjors; però si diferents.
Potser deu ser per això que quan els nostres representats polítics van a fora a plantejar les nostres qüestions, les nostres reclamacions, les nostres aspiracions, deu ser per això que no els entenen i els hi donen un cop de porta, o en les ocasions més correctes, reben el silenci per resposta. Deu ser per això.
Dissabte va ser la diada de Santa Llúcia, patrona i advocada d’aquells que ja no tenen, o temen perdre la vista. Però, la modernitat fa que aquestes coses també hagin quedat enrere i tot això dels sants, les creences, ... tot això són coses antigues, d’altre temps. Bé que ho sembla. Dissabte vaig ser a Barcelona, per veure la Fira de Santa Llúcia, i com no, vaig anar a presentar els meus respectes a la Santa. Val a dir que la cua per entrar a la seva capella de la Catedral, amb cordó de seguretat inclòs, feia més de 200 metres. Gent gran amb nens; pares joves que també els portaven. Hi havia de tot. Allà hi havia entre tots nosaltres, un vailet d’uns 10 anys, avanço que no es tractava d’un nen missaire, que li va demanar a la seva mare de posar un ciri a la Santa, per veure si pot ajudar a la seva gateta que té problemes de visió.
Tot això que us comentava em porta a creure que, més enllà d’alguns personatges prou coneguts de la nostra vida pública que semblen entossudits en donar del nostre país una imatge de “Cova d’Alí Babà”, més enllà d’això, el nostre és un país on encara hi ha un gruix molt important de “bona gent” que des d’un silenci eixordidor està reclamant allò que és seu. Que necessita trobar un guia, permeteu-me dir-ho així, necessita trobar un “Bon Pastor” que ens porti a tots a unes altres pastures perquè les que avui tenim estan massa corrompudes.
Els “materials” penso que els tenim i són prou bons, ara espero i desitjo que en aquest tombant d’any, amb la celebració del naixement del Nen-Déu, aquests desitjos que tots ens expressem de pau i felicitat, més enllà del nivell personal, que també, més enllà siguin realitat per a tota la nostra societat, especialment per a tots aquests que deia abans que estan en aquest 20% que voreja o ja està dintre de la pobresa. Per a tots ells pau i prosperitat. I per a tots plegats, especialment, per als nostres dirigents que Sant Albert, el Magne, Pal·les Atenea, Minerva o qui correspongui, els donin: Encert i saviesa per a conduir la nostre societat cap aquestes millors pastures que abans us deia.
En qualsevol cas, per a tots vosaltres, i per a tots nosaltres: Pau i Prosperitat per al futur immediat i per sempre.