Deixem el 2014 i la veritat és que ho faig sense massa recança. Ha estat un any en que han passat moltes coses, en l’àmbit econòmic, en l’àmbit social, en l’àmbit polític... però no tinc la sensació que en cap d’aquests camps haguem fet grans progressos o, al menys, haguem fet els progressos que la majoria esperàvem o hem esperat al llarg de tot aquest any.

Deia, ara fa un any, que ens calia demanar als nostres polítics, que són a qui hem confiat la tasca de dirigir el nostre país a un futur millor, que siguin diligents en aquest propòsit i que no renunciïn a tenir-hi èxit. I crec que ens cal seguir-ho demanant perquè no tinc la sensació que haguem progressat massa en encarar-nos a un futur millor.

En l’àmbit econòmic ens cal una decidida actuació en favor de la revitalització de l’activitat empresarial. Necessitem enfortir les nostres empreses, i no només les grans sinó, sobretot, les petites i mitjanes i les microempreses i els autònoms, que són actors substancials de la nostra activitat econòmica. Fer-les més competitives i mes innovadores i ajudar-les a obrir-se a un mercat més global que els hi permeti un creixement sostingut i, d’aquesta manera, puguem recuperar els nivells d’ocupació que generin prou confiança en l’estabilitat econòmica i, amb aquesta confiança, es recuperin els nivells d’inversió i de generació de valor que són imprescindibles per a recuperar, de debò, la economia de tots i cadascun de nosaltres.

En l’àmbit social, tots som conscients que no hem deixat enrere la precarietat i les estretors i que aquestes es vinclen amb perfídia en els més desafavorits. Son moments en que cal tenir una especial sensibilitat envers aquells que no tenen els mínims imprescindibles per a portar una vida digna. Però, si això es fonamental i prioritari, tenim dret a demanar un pas més reclamant per als nostres fills i per a nosaltres mateixos un futur que avui no veiem clar, però que no ens podem permetre deixar de lluitar perquè sigui el més confortable possible.

I per confortable no vull dir còmode, que potser per a la majoria no ho serà mai de còmode, no vull dir que no calgui un bon esforç cada dia, ni que no calgui un gran esforç viure el dia a dia. El que jo entenc per confortable és que l’esforç tingui la seva recompensa, que l’estudi i el treball trobin una compensació digna, que la nostra societat pugui mantenir uns serveis públics mínims per a tothom, una confiança en la estabilitat del sistema, de la feina... unes garanties per a la vellesa, uns mínims dignes per als que estan sols, per als que ho han perdut tot...

En l’àmbit polític s’han fet importants avanços en el camp de la transparència i en la lluita contra la corrupció. L’exigència en aquest aspecte ha de ser màxima i s’ha de mantenir en el temps.

També s’han produït manifestacions excepcionals en favor del dret a decidir que hem d’esperar puguem exercir amb llibertat i democràticament. Els nostres polítics, tan els que voldrien decidir en un sentit com els que ho voldrien fer en l’altre, tenen el deure de fer possible aquesta expressió democràtica i aquest és un repte que la classe política ha d’assumir més d’hora que tard i que la ciutadania tenim el dret d’esperar que ho facin.

Tant de bo que aquest nou any 2015 ens porti els avenços que necessitem en tots aquests àmbits, econòmic, social i polític! Ho desitjo amb totes les meves forces.

Això seria per a mi un feliç any.

Feliç any nou a tots!