Ja hi tornem a ser. Després de les festes, cal tornar-hi. Com si res.

Però paga la pena el bon regust d’aquestes dies de festa entranyables, Nadal, Sant Esteve, Cap d’any, Reis... festes especials en que ens apleguem més que mai i ens sentim més propers i amables els  uns amb els altres.

Aquestes festes són com un “crescendo” que comença la nit de Nadal, amb el tió, el dinar del dia de Nadal, esclata la nit de cap d’any i s’acaba amb la nit màgica de Reis.

Tots ens hem sentit una mica especials aquests dies, amb els sentiments més a flor de pell que mai, una mica tendres i una mica infants la nit de Reis, gaudint de la il·lusió dels més menuts i de la joia de regalar il·lusió als petits i als grans. Amb la feinada que porta pensar en allò que farà més gràcia... I amb el goig de veure que els Reis l’han encertada. Amb el goig de regalar, gairebé gaudint més regalant que rebent...

I ara s’ha acabat. Sant tornem-hi.

I cal fer-ho amb els propòsits del nou any ben vius (qui no se n’ha fet de propòsits amb el nou any), amb la il·lusió de fer-los possibles i amb les ganes que superar, ni que sigui una mica, el que ha estat l’any que hem deixat enrere.

Mantenint el propòsit al cap i la tenacitat a l’esperit per a no desviar-nos i progressar.

I es clar que fa mandra! I es clar que sovint defallim perquè no ens surten les coses com voldríem i hi ha dies que ho engegaries tot a rodar, però per això i som, per a superar el desencís i reprendre la tasca amb nous ànims i amb l’aprenentatge d’allò que no ha anat prou bé per a revisar-ho i corregir.

És el que ens cal fer. Dia rere dia a la tasca, revisant i corregint i millorant. Amb el propòsit a la ment, amb la tenacitat del forjador.
Com si res.