Primer nosaltres
Gairebé cada dia, quan ens trobem algun conegut, i també algun saludat, la primera pregunta és: com va això? va millorant? i la resposta és gairebé sempre, també, la mateixa: home, sembla que es va notant molt poc a poc; costarà molt perquè hem baixat molt avall... però es van notant símptomes que la cosa millora una mica...
I és veritat que en la situació general costa molt de fer-se notar alguna millora sensible, que sigui una mica general per a tots. També és veritat que probablement no tornarem als nivells d’activitat i de riquesa que havíem tingut abans del 2.008, però no és menys cert que forces empreses han estabilitzat la seva situació (algunes, però, no ho han pogut superar i encara avui tenen molt dubtosa la seva supervivència), el turisme a la nostra comarca està en un clar ascendent i ho hem de poder aprofitar més, però els nivells d’ocupació encara castiguen moltes famílies i això és molt dur per als que ho pateixen i molt ensopidor per a tots.
Però aquest és el marc que tenim i no podem esperar que algú (qui?) ens vingui amb la vareta màgica per a donar-nos la solució als nostres problemes. Això no va així. Ningú ens vindrà a resoldre res de soc arrel.
El que sí podem esperar, i és de justícia esperar-ho, és que davant d’una actitud de plantejar propostes i accions que procurin la millora del nostre entorn econòmic, trobem i puguem reclamar el suport necessari per a portar-les a terme i per a procurar-ne el millor èxit possible.
En algun article passat parlava de la “proactivitat” com a una actitud imprescindible per a impulsar la pròpia vida i la del nostre entorn i per a ser capaços d’enfrontar amb bon ànim i amb millor actitud les circumstàncies que ens venen al damunt.
Som nosaltres els que hem de fer el primer pas. Som nosaltres qui millor coneix la nostra circumstància i el que ens caldria o podríem fer per a superar-la i ens hi hem de posar.
Revisem els nostres criteris, revisem les nostres premisses, revisem les nostres estratègies, planegem de nou el que ens cal fer i proposem-s’ho i després busquem el suport, els recursos i el que calgui i posem-nos-hi.
Però som nosaltres els que hem de passar davant i manifestar la nostra voluntat de ser i d’estar. Proposar accions i arriscar-nos. I guanyar i potser,també, perdre. Ja ens aixecarem i hi tornarem, evitant antics errors i proposant noves vies i nous projectes. Però ens cal fer el pas endavant a nosaltres.
Primer nosaltres.
I és veritat que en la situació general costa molt de fer-se notar alguna millora sensible, que sigui una mica general per a tots. També és veritat que probablement no tornarem als nivells d’activitat i de riquesa que havíem tingut abans del 2.008, però no és menys cert que forces empreses han estabilitzat la seva situació (algunes, però, no ho han pogut superar i encara avui tenen molt dubtosa la seva supervivència), el turisme a la nostra comarca està en un clar ascendent i ho hem de poder aprofitar més, però els nivells d’ocupació encara castiguen moltes famílies i això és molt dur per als que ho pateixen i molt ensopidor per a tots.
Però aquest és el marc que tenim i no podem esperar que algú (qui?) ens vingui amb la vareta màgica per a donar-nos la solució als nostres problemes. Això no va així. Ningú ens vindrà a resoldre res de soc arrel.
El que sí podem esperar, i és de justícia esperar-ho, és que davant d’una actitud de plantejar propostes i accions que procurin la millora del nostre entorn econòmic, trobem i puguem reclamar el suport necessari per a portar-les a terme i per a procurar-ne el millor èxit possible.
En algun article passat parlava de la “proactivitat” com a una actitud imprescindible per a impulsar la pròpia vida i la del nostre entorn i per a ser capaços d’enfrontar amb bon ànim i amb millor actitud les circumstàncies que ens venen al damunt.
Som nosaltres els que hem de fer el primer pas. Som nosaltres qui millor coneix la nostra circumstància i el que ens caldria o podríem fer per a superar-la i ens hi hem de posar.
Revisem els nostres criteris, revisem les nostres premisses, revisem les nostres estratègies, planegem de nou el que ens cal fer i proposem-s’ho i després busquem el suport, els recursos i el que calgui i posem-nos-hi.
Però som nosaltres els que hem de passar davant i manifestar la nostra voluntat de ser i d’estar. Proposar accions i arriscar-nos. I guanyar i potser,també, perdre. Ja ens aixecarem i hi tornarem, evitant antics errors i proposant noves vies i nous projectes. Però ens cal fer el pas endavant a nosaltres.
Primer nosaltres.