Gràcies Déu... I a tots vosaltres
Era a primers del mes de desembre de l’any passat quan vaig tenir notícia que havia estat proposat com a candidat a RIPOLLENC DE L’ANY (1), vaig pensar que algú havia volgut gastar-me una broma pesada. No hi trobava, al meu entendre, justificació suficient per aquesta situació. Més encara quan els anteriors guardonats, dos ho havien estat per la seva trajectòria vital, ja que eren traspassats (Josep Labró, 2010; Amós Migueles, 2012) i els altres dos eren (són) l’Eudald Maideu, senyor de Mataplana (perdoneu la llicència però, és cert, és senyor de Mataplana) el 2011 i el darrer, el 2013, l’Eudald Carbonell un número 1 en arqueologia a nivell mundial.
El cert és que en aquests dos mesos de pelegrinatge electoral he rebut el suport d’una quantitat de persones que no m’ho hauria pensat mai. Quan anava pel carrer, en entrar en algunes botigues, ... Si se’m permet, tot i que és una situació gratificant, he de confessar que en el fons em produïa una certa incomoditat, més encara quan alguns d’ells, ja sigui per cortesia, o per afecte, o per intuïció, ves a saber, ja donaven el resultat per fet. Bé, tot això, GRÀCIES DÉU ja ha passat; tots plegats tornem a ser “gent normal” amb les il·lusions i els problemes de cada dia però, em permetreu que us digui que dintre meu ha quedat un petit rau-rau que tinc de manifestar.
En primer lloc crec que els organitzadors d’aquest esdeveniment, varen fer una proposta equilibrada en definir la terna de la nostra candidatura:
· Un candidat jove, amb una carrera brillant i un demà ple promeses, que representa el futur.
· Un candidat madur, amb un curriculum esplèndid en la seva especialitat, que representa el present.
· I un tercer candidat que representa el passat.
Més enllà del criteri material dels vots, crec honestament, que qualsevol d’ells dos, Arnau, Albert, o Albert, Arnau, acumulen mèrits suficients com per haver obtingut aquest guardó enlloc de fer-ho jo. Per tant, el meu respecte i la meva admiració per a tots dos.
En moments com els actuals en que la gent normal tenim com a objectiu central el poder cobrir les necessitats bàsiques, i en els que el demà s’albira molt boirós, en moments com aquest, veient el Cine Comtal curull de gent, amb desig de conèixer i de participar; i veient un escenari replet de realitats brillants tant en el camp econòmic, com empresarial, o cultural... En moments com aquest la inquietud s’atura i el cor s’eixampla... És, sou, el veritable reflex d’una societat que no vol morir ofegada per les circumstancies i que, amb eficàcia i dignitat lluita per sobreviure amb el seu propi estil de vida. Amb esdeveniments com aquest d’avui, aflora tot allò de positiu i de capacitat de construcció de futur, que té la nostra societat; i els Organitzadors, amb el seu enginy i la seva professionalitat, cada any, ens ho mostreu, per tant, ... tan sols us puc dir que podeu estar orgullosos de la vostra gestió.
Vull donar les gràcies, ... cal donar les gràcies a tota la gent que moguda per la inquietud de les coses que passen a casa seva, al seu país, a la seva terra, ... s’ha pres la feina de participar i fer-nos conèixer, mitjançà el seu vot, quins són els seus criteris, les seves idees de com ha d’anar tot, ... o cap a on no ha d’anar. A tots ells, prescindint del destí del seu vot, a tots ells, ... gràcies; perquè sou la més clara manifestació que el nostre poble és un poble viu.
També, com no, a tots els que heu tingut la gentilesa de votar la meva candidatura vull regraciar-vos-en el vostre suport d’una manera molt especial. Entenc, vull entendre, que el vostre vot ha estat més aviat una proba d’afecte, d’estimació, que no pas un reconeixement de cap mèrit i això, per a mi, fa el vostre suport més gratificant encara.
Amb tot, he d’admetre que res hauria estat igual sense l’esforç i la dedicació d’un petit grup de gent inquieta i de cor generós. Em refereixo a tu Jordi, a tu Paquita, a Els Trabucaires, a tu Ramon, i d’una manera molt, molt especial, a tu Laura, i a tu David, ... i algun altre que em dec deixar, com sempre, i a qui demano em perdoni per l’oblit. Per a tots vosaltres el meu reconeixement i el meu afecte.
Per acabar, espero que aquest guardó no em faci canviar. Bé, a la meva edat difícilment canviaré per això m’acomiado de vosaltres amb una frase d’en Salvador Espriu. Ell la deia en plural; jo us la dic en singular: Em mantindré fidel per sempre més, al servei d’aquest poble.
A TOTS VOSALTRES, gràcies. Moltes gràcies.
(1).- Permeteu-me d’emprar aquest mot no normatiu de ripollenc
referint-me al natural o resident a El Ripollès i que deixi el mot
normatiu de ripollès per als naturals o residents a Ripoll.
El cert és que en aquests dos mesos de pelegrinatge electoral he rebut el suport d’una quantitat de persones que no m’ho hauria pensat mai. Quan anava pel carrer, en entrar en algunes botigues, ... Si se’m permet, tot i que és una situació gratificant, he de confessar que en el fons em produïa una certa incomoditat, més encara quan alguns d’ells, ja sigui per cortesia, o per afecte, o per intuïció, ves a saber, ja donaven el resultat per fet. Bé, tot això, GRÀCIES DÉU ja ha passat; tots plegats tornem a ser “gent normal” amb les il·lusions i els problemes de cada dia però, em permetreu que us digui que dintre meu ha quedat un petit rau-rau que tinc de manifestar.
En primer lloc crec que els organitzadors d’aquest esdeveniment, varen fer una proposta equilibrada en definir la terna de la nostra candidatura:
· Un candidat jove, amb una carrera brillant i un demà ple promeses, que representa el futur.
· Un candidat madur, amb un curriculum esplèndid en la seva especialitat, que representa el present.
· I un tercer candidat que representa el passat.
Més enllà del criteri material dels vots, crec honestament, que qualsevol d’ells dos, Arnau, Albert, o Albert, Arnau, acumulen mèrits suficients com per haver obtingut aquest guardó enlloc de fer-ho jo. Per tant, el meu respecte i la meva admiració per a tots dos.
En moments com els actuals en que la gent normal tenim com a objectiu central el poder cobrir les necessitats bàsiques, i en els que el demà s’albira molt boirós, en moments com aquest, veient el Cine Comtal curull de gent, amb desig de conèixer i de participar; i veient un escenari replet de realitats brillants tant en el camp econòmic, com empresarial, o cultural... En moments com aquest la inquietud s’atura i el cor s’eixampla... És, sou, el veritable reflex d’una societat que no vol morir ofegada per les circumstancies i que, amb eficàcia i dignitat lluita per sobreviure amb el seu propi estil de vida. Amb esdeveniments com aquest d’avui, aflora tot allò de positiu i de capacitat de construcció de futur, que té la nostra societat; i els Organitzadors, amb el seu enginy i la seva professionalitat, cada any, ens ho mostreu, per tant, ... tan sols us puc dir que podeu estar orgullosos de la vostra gestió.
Vull donar les gràcies, ... cal donar les gràcies a tota la gent que moguda per la inquietud de les coses que passen a casa seva, al seu país, a la seva terra, ... s’ha pres la feina de participar i fer-nos conèixer, mitjançà el seu vot, quins són els seus criteris, les seves idees de com ha d’anar tot, ... o cap a on no ha d’anar. A tots ells, prescindint del destí del seu vot, a tots ells, ... gràcies; perquè sou la més clara manifestació que el nostre poble és un poble viu.
També, com no, a tots els que heu tingut la gentilesa de votar la meva candidatura vull regraciar-vos-en el vostre suport d’una manera molt especial. Entenc, vull entendre, que el vostre vot ha estat més aviat una proba d’afecte, d’estimació, que no pas un reconeixement de cap mèrit i això, per a mi, fa el vostre suport més gratificant encara.
Amb tot, he d’admetre que res hauria estat igual sense l’esforç i la dedicació d’un petit grup de gent inquieta i de cor generós. Em refereixo a tu Jordi, a tu Paquita, a Els Trabucaires, a tu Ramon, i d’una manera molt, molt especial, a tu Laura, i a tu David, ... i algun altre que em dec deixar, com sempre, i a qui demano em perdoni per l’oblit. Per a tots vosaltres el meu reconeixement i el meu afecte.
Per acabar, espero que aquest guardó no em faci canviar. Bé, a la meva edat difícilment canviaré per això m’acomiado de vosaltres amb una frase d’en Salvador Espriu. Ell la deia en plural; jo us la dic en singular: Em mantindré fidel per sempre més, al servei d’aquest poble.
A TOTS VOSALTRES, gràcies. Moltes gràcies.
(1).- Permeteu-me d’emprar aquest mot no normatiu de ripollenc
referint-me al natural o resident a El Ripollès i que deixi el mot
normatiu de ripollès per als naturals o residents a Ripoll.