Artivisme social
La setmana passada llegia un article que es feia ressò d’una activitat anònima que s’emmarca en el que s’anomena “artivisme social”.
L’artivisme social és una activitat que vol inspirar bons sentiments a la gent, escrivint cartes anònimes, missatges d’ànim i consol, enrotllats en un cordillet, decorats amb dibuixos al·legòrics. Els podem trobar en un caixer automàtic, en una màquina expenedora de bitllets, en una expenedora de begudes... i el fet que siguin anònims forma part del misteri i fa que, d’alguna manera, es generi la màgia.
Aquesta màgia fa que el missatge t’arribi i t’emocioni. Sovint aquell que s’hi ha trobat, es converteix en generador de nous missatges i ajuda a engrandir la xarxa de gent que vol transmetre bon rotlle i generar complicitat amb qui no coneixem i, ben probablement, no arribarem a conèixer mai.
Aquesta activitat em recorda una foto del lector que vaig comentar ja fa un parell d’anys en que hi sortia un rètol retallable amb somriures dibuixats i convidant al vianant a agafar-ne un.
Aquella notícia em va fer sentir bé, com ho fa ara aquesta dels missatges anònims d’ànim i consol.
I és que ens convé sentir que al nostre entorn podem trobar, si més no, un somriure de complicitat, de respecte, d’afecte... que ja està bé de sentir-nos competidors en tot.
Un somriure, unes paraules ens aportin aquella necessària complicitat que sovint ens esperona o ens consola, aquella comprensió que massa vegades ens fa falta, aquella ma amiga que t’acompanya sense intervenir, aquell recolzament callat però fidel, quan les coses van bé i quan no hi van tant...
El valor d’un somriure, d’un gest, d’una paraula pot ser incalculable. Pot ser la força que ens cal en un moment de fatiga, pot ser la companyia que necessitem en un moment de solitud, pot ser el reconeixement sincer per un esforç, per un èxit, pot ser el recolzament en un esforç, inclús en un fracàs...
I no costa gaire. De fet, costa molt poc regalar un somriure, una paraula o un gest que moltes vegades et torna i que et fa sentir bé, perquè ens fa còmplices d’un estat d’ànim, d’un sentiment.
Per si s’acabessin, jo també m’apunto a regalar-ne tants com calguin. Us hi podeu apuntar també vosaltres, com més serem més somriurem.
L’artivisme social és una activitat que vol inspirar bons sentiments a la gent, escrivint cartes anònimes, missatges d’ànim i consol, enrotllats en un cordillet, decorats amb dibuixos al·legòrics. Els podem trobar en un caixer automàtic, en una màquina expenedora de bitllets, en una expenedora de begudes... i el fet que siguin anònims forma part del misteri i fa que, d’alguna manera, es generi la màgia.
Aquesta màgia fa que el missatge t’arribi i t’emocioni. Sovint aquell que s’hi ha trobat, es converteix en generador de nous missatges i ajuda a engrandir la xarxa de gent que vol transmetre bon rotlle i generar complicitat amb qui no coneixem i, ben probablement, no arribarem a conèixer mai.
Aquesta activitat em recorda una foto del lector que vaig comentar ja fa un parell d’anys en que hi sortia un rètol retallable amb somriures dibuixats i convidant al vianant a agafar-ne un.
Aquella notícia em va fer sentir bé, com ho fa ara aquesta dels missatges anònims d’ànim i consol.
I és que ens convé sentir que al nostre entorn podem trobar, si més no, un somriure de complicitat, de respecte, d’afecte... que ja està bé de sentir-nos competidors en tot.
Un somriure, unes paraules ens aportin aquella necessària complicitat que sovint ens esperona o ens consola, aquella comprensió que massa vegades ens fa falta, aquella ma amiga que t’acompanya sense intervenir, aquell recolzament callat però fidel, quan les coses van bé i quan no hi van tant...
El valor d’un somriure, d’un gest, d’una paraula pot ser incalculable. Pot ser la força que ens cal en un moment de fatiga, pot ser la companyia que necessitem en un moment de solitud, pot ser el reconeixement sincer per un esforç, per un èxit, pot ser el recolzament en un esforç, inclús en un fracàs...
I no costa gaire. De fet, costa molt poc regalar un somriure, una paraula o un gest que moltes vegades et torna i que et fa sentir bé, perquè ens fa còmplices d’un estat d’ànim, d’un sentiment.
Per si s’acabessin, jo també m’apunto a regalar-ne tants com calguin. Us hi podeu apuntar també vosaltres, com més serem més somriurem.