Venen eleccions
Aquest any serà un any curull d’eleccions i diumenge vinent tindrem les primeres, les municipals.
D’entrada les més importants perquè tenen una influència directíssima en la nostra vida quotidiana al nostre poble o ciutat.
Els candidats s’han esforçat, uns més que altres, en fer-nos conèixer quins són els seus plantejaments i quines propostes ens ofereixen per a captar el nostre vot.
Després parlaré sobre les propostes dels candidats, però primer vull fer una reflexió sobre el fet que per una vegada tenim la potestat d’avaluar ben bé què volem per al nostre poble, com volem que s’administrin els cabals públics i a què volem que es dediquin més esforços i més recursos i qui volem que ho faci. Per això es fan els programes electorals, per comprometre el que després serà l’actuació de l’elegit.
Aquesta és una força que els ciutadans comuns, que som gairebé tots, tenim a la nostra mà quan venen les eleccions. I l’hem d’exercir conscients que ens hi juguem el panís dels propers quatre anys.
I per això els candidats defineixen les seves propostes, ens busquen i ens proposen programes o actuacions que puguin captar el nostre interès o que puguin coincidir més o menys amb el que nosaltres entenem que ha de oferir l’administració, local i comarcal, com és aquest cas, o bé autonòmica o estatal, que tenim totes les eleccions en fila.
I elegir vol dir triar i és en les eleccions que ho podem i ho hem de fer. Després no valdran les queixes o les recances. Sabem el que ens convé, sabem el que ens proposen i ara és l’hora de casar unes i altres i triar.
I el dia de les eleccions, en aquest cas diumenge vinent, els electors decidirem quina opció triem, a qui deleguem la responsabilitat de portar a terme el que ens han compromès.
I aquí anava, les propostes electorals, els compromisos que ens faran decidir per una opció o altre els hem d’exigir amb rigor. No s’hi val que després ni els electors, però molt menys els elegits ens oblidem del contracte social que hem adquirit els uns amb els altres per a portar a terme allò que hem compromès i que ens ha merescut la confiança dels electors.
Aquest compromís és una greu responsabilitat que tenen els governants que surtin escollits i, en els moments actuals, de precarietat i d’ajustaments, aquest compromís és especialment crític i ha de ser especialment rigorós.
Ens ho deuen, perquè els hi deleguem la responsabilitat d’administrar uns recursos que apleguem entre tots mitjançant uns impostos que ens costen i que, sovint, ens graven al límit de les nostres possibilitats.
El retorn d’aquest esforç en serveis públics de la millor qualitat i l’administració acurada d’aquests cabals per obtenir-ne el millor rendiment és el gran compromís dels nous dirigents que escollirem diumenge. No ho hauríem d’oblidar ni els que votem ni, per descomptat, els que surtin elegits.
D’entrada les més importants perquè tenen una influència directíssima en la nostra vida quotidiana al nostre poble o ciutat.
Els candidats s’han esforçat, uns més que altres, en fer-nos conèixer quins són els seus plantejaments i quines propostes ens ofereixen per a captar el nostre vot.
Després parlaré sobre les propostes dels candidats, però primer vull fer una reflexió sobre el fet que per una vegada tenim la potestat d’avaluar ben bé què volem per al nostre poble, com volem que s’administrin els cabals públics i a què volem que es dediquin més esforços i més recursos i qui volem que ho faci. Per això es fan els programes electorals, per comprometre el que després serà l’actuació de l’elegit.
Aquesta és una força que els ciutadans comuns, que som gairebé tots, tenim a la nostra mà quan venen les eleccions. I l’hem d’exercir conscients que ens hi juguem el panís dels propers quatre anys.
I per això els candidats defineixen les seves propostes, ens busquen i ens proposen programes o actuacions que puguin captar el nostre interès o que puguin coincidir més o menys amb el que nosaltres entenem que ha de oferir l’administració, local i comarcal, com és aquest cas, o bé autonòmica o estatal, que tenim totes les eleccions en fila.
I elegir vol dir triar i és en les eleccions que ho podem i ho hem de fer. Després no valdran les queixes o les recances. Sabem el que ens convé, sabem el que ens proposen i ara és l’hora de casar unes i altres i triar.
I el dia de les eleccions, en aquest cas diumenge vinent, els electors decidirem quina opció triem, a qui deleguem la responsabilitat de portar a terme el que ens han compromès.
I aquí anava, les propostes electorals, els compromisos que ens faran decidir per una opció o altre els hem d’exigir amb rigor. No s’hi val que després ni els electors, però molt menys els elegits ens oblidem del contracte social que hem adquirit els uns amb els altres per a portar a terme allò que hem compromès i que ens ha merescut la confiança dels electors.
Aquest compromís és una greu responsabilitat que tenen els governants que surtin escollits i, en els moments actuals, de precarietat i d’ajustaments, aquest compromís és especialment crític i ha de ser especialment rigorós.
Ens ho deuen, perquè els hi deleguem la responsabilitat d’administrar uns recursos que apleguem entre tots mitjançant uns impostos que ens costen i que, sovint, ens graven al límit de les nostres possibilitats.
El retorn d’aquest esforç en serveis públics de la millor qualitat i l’administració acurada d’aquests cabals per obtenir-ne el millor rendiment és el gran compromís dels nous dirigents que escollirem diumenge. No ho hauríem d’oblidar ni els que votem ni, per descomptat, els que surtin elegits.