I ara?
Ja hem tingut les eleccions municipals i des del diumenge mateix al vespre que els tertulians van fent el seu agost valorant i qualificant els resultats dels diferents pobles i, sobretot, de les principals ciutats.
No és el meu objectiu avaluar els resultats de les eleccions municipals. Davant de tants erudits, potser no en sabria prou i potser seria massa agosarat si m’hi atrevís.
No és això el que vull comentar. El que vull comentar és que, hagi estat el que hagi estat el resultat en un o altre poble, el que sí és segur, és que respon a la voluntat de la gent. Els que han anat a votar han triat la seva millor opció per al govern municipal dels propers quatre anys, i els que no hi han anat, han dimitit d’un dret preciós que tenim tots els ciutadans i, al meu entendre, no tenen massa dret a la queixa si no els hi està bé el que decideixin els governants que han sortit elegits.
Ho comentava dijous passat: “elegir vol dir triar i és en les eleccions que ho podem i ho hem de fer. Després no valdran les queixes o les recances. Sabem el que ens convé, sabem el que ens proposen i ara és l’hora de casar unes i altres i triar.”
Dels diferents candidats, els guanyadors amb majoria absoluta tenen el deure de ser conseqüents amb el seu programa i els que no tenen majoria suficient caldrà que transaccionin amb els programes dels altres contendents i arribar a un equilibri que permeti un programa de govern que equilibri les forces i els protagonistes de portar-lo a terme.
I això és el que hem volgut els ciutadans. No hi ha més. No cal que ens diguin si hauria estat millor una opció diferent o un equilibri diferent. No hi ha volta de full: el vot dels ciutadans és sobirà i el que ha resultat és el que volem pels propers quatre anys.
Ara, dons, els guanyadors tenen el compromís de complir amb el programa i els que no han guanyat potser han de fer una reflexió (o no), si volen que les seves propostes siguin les guanyadores en un futur o, al menys, tinguin un recolzament prou gran per influir en el programa de govern que es transaccioni.
El que està clar és que els electors donen el seu vot a aquelles propostes que creuen els portarà a un millor confort i seguretat, a aquelles propostes en les que confien i en les que els proposen un futur més d’acord amb els seus models de vida i en el que esperen pel futur proper.
De debò que ens convé que les propostes guanyadores es portin a terme amb eficàcia, amb austeritat (no està el país per despeses ratxoses) i amb transparència i que aquestes propostes permetin als nostres pobles recuperar activitat econòmica i, amb ella, la riquesa que ens permeti una societat més justa i equilibrada.
És el que ens cal ara que tot apunta a un inici de recuperació de l’activitat i de l’economia.
No és el meu objectiu avaluar els resultats de les eleccions municipals. Davant de tants erudits, potser no en sabria prou i potser seria massa agosarat si m’hi atrevís.
No és això el que vull comentar. El que vull comentar és que, hagi estat el que hagi estat el resultat en un o altre poble, el que sí és segur, és que respon a la voluntat de la gent. Els que han anat a votar han triat la seva millor opció per al govern municipal dels propers quatre anys, i els que no hi han anat, han dimitit d’un dret preciós que tenim tots els ciutadans i, al meu entendre, no tenen massa dret a la queixa si no els hi està bé el que decideixin els governants que han sortit elegits.
Ho comentava dijous passat: “elegir vol dir triar i és en les eleccions que ho podem i ho hem de fer. Després no valdran les queixes o les recances. Sabem el que ens convé, sabem el que ens proposen i ara és l’hora de casar unes i altres i triar.”
Dels diferents candidats, els guanyadors amb majoria absoluta tenen el deure de ser conseqüents amb el seu programa i els que no tenen majoria suficient caldrà que transaccionin amb els programes dels altres contendents i arribar a un equilibri que permeti un programa de govern que equilibri les forces i els protagonistes de portar-lo a terme.
I això és el que hem volgut els ciutadans. No hi ha més. No cal que ens diguin si hauria estat millor una opció diferent o un equilibri diferent. No hi ha volta de full: el vot dels ciutadans és sobirà i el que ha resultat és el que volem pels propers quatre anys.
Ara, dons, els guanyadors tenen el compromís de complir amb el programa i els que no han guanyat potser han de fer una reflexió (o no), si volen que les seves propostes siguin les guanyadores en un futur o, al menys, tinguin un recolzament prou gran per influir en el programa de govern que es transaccioni.
El que està clar és que els electors donen el seu vot a aquelles propostes que creuen els portarà a un millor confort i seguretat, a aquelles propostes en les que confien i en les que els proposen un futur més d’acord amb els seus models de vida i en el que esperen pel futur proper.
De debò que ens convé que les propostes guanyadores es portin a terme amb eficàcia, amb austeritat (no està el país per despeses ratxoses) i amb transparència i que aquestes propostes permetin als nostres pobles recuperar activitat econòmica i, amb ella, la riquesa que ens permeti una societat més justa i equilibrada.
És el que ens cal ara que tot apunta a un inici de recuperació de l’activitat i de l’economia.