Divendres passat vaig tenir el plaer d’assistir a l’acte de graduació dels alumnes de segon grau de Mecatrònica de l’Escola de la Fundació Eduard Soler.

I la veritat és que la formalitat de l’acte, amb l’entrega de les acreditacions i diplomes, amb les recomanacions del ponent convidat, que va parlar-los més com a conseller que com a expert, i amb l’emotivitat de la directora que els hi va fer esment especial als valors i a la personalitat que han de mantenir al llarg de la seva vida,  l’acte va resultar ben ple d’afecte i d’orgull per una promoció ben reeixida.

No m’he pogut estar de comentar-ho aquí perquè la veritat és que donava gust compartir amb aquells nois (i una noia!) els moments d’il·lusió que representava la graduació en una especialitat que els hi ha aportat coneixements, una certa experiència a l’empresa (tots han realitzat pràctiques a l’empresa), i una formació en valors que els hi ha de donar el bagatge necessari per començar la seva vida laboral amb la solvència que es necessita avui en dia per a l’èxit.

Pel que vaig veure, la majoria d’aquell jovent no eren de la nostra comarca ( però sí de les comarques veïnes) i això em va deixar una certa recança perquè sóc ben conscient que al Ripollès ens calen joves amb una bona preparació, amb ganes d’incorporar-se al món del treball amb una bona entitat professional i personal que aporti un plus de qualitat i renovació a les nostres empreses i encetin un cercle virtuós en l’entorn empresarial que ens projecti a la necessària competitivitat, a la innovació i a la creativitat que revitalitzin la nostra indústria.

Si us he dit que no me n’he pogut estar de parlar-ne avui és perquè crec, ben sincerament, que jovent com aquest és el que ens cal, preparat, motivat, amb empenta i amb un bon sentit de companyonia que traspuava en el grup.

Estic convençut que amb jovent com aquest, el progrés del nostre país està en bones mans i la nostra societat avançarà per camins de confort i de progrés social i econòmic.