Competitivitat dels territoris
Aquests dies ha sortit a la llum l’informe ADEG de competitivitat territorial que abasta totes les comarques de Catalunya.
Dissortadament, al Ripollès no hem sortit gaire ben parats. De fet, som la comarca que ha reculat més el 2014 respecte del 2013: hem reculat 6 llocs i ens situem al terç inferior de la classificació.
No sóc d’aquells a qui els agrada llepar-se les ferides gaire estona. He de reconèixer, però, que ha estat un impacte constatar que al Ripollès no hem ni tan sols mantingut la nostra posició competitiva el 2014, en comparació a la resta de comarques de Catalunya.
La competitivitat territorial avalua aquells factors que tenen els territoris i que els donen la mida del seu grau d’atracció per a l’activitat econòmica en competència amb els territoris veïns, en aquest cas en competència a la resta de comarques de Catalunya.
No hi ha volta de full. Hem de millorar la nostra competitivitat com a territori si volem recuperar un cert grau d’atracció per a la indústria i un entorn que permeti a les que tenim de mantenir-se i créixer. Un territori competitiu és el mitjà imprescindible per consolidar l’activitat industrial.
No podem permetre’ns que l’activitat de les nostres empreses depengui, dia a dia, més de la voluntat o de la fidelitat dels seus empresaris a la comarca que del confort que l’entorn del territori (en aquest cas la comarca) aporta a la vitalitat que necessiten per al manteniment i progrés de la seva activitat.
I no podem permetre’ns que massa territoris siguin més atractius que el nostre a l’hora de plantejar una inversió o una nova implantació.
I aquesta millora haurà de venir per un canvi en les maneres de fer (que ja hem vist que a dia d’avui no ens han donat els resultats que necessitem), una millor coordinació de les capacitats i potencialitats de tots, una reflexió estratègica comuna que ens aporti un propòsit comú i decidit i un canvi en la planificació estratègica del territori enfocada a aquest propòsit comú i que permeti incorporar aquelles qualitats que ens han de fer més atractius a la inversió i a l’activitat econòmica i industrial.
No ens podem permetre recular 6 llocs més l’any vinent perquè aleshores ja estaríem ben bé a la cua, i això ens deixaria en un estat gairebé residual.
Dissortadament, al Ripollès no hem sortit gaire ben parats. De fet, som la comarca que ha reculat més el 2014 respecte del 2013: hem reculat 6 llocs i ens situem al terç inferior de la classificació.
No sóc d’aquells a qui els agrada llepar-se les ferides gaire estona. He de reconèixer, però, que ha estat un impacte constatar que al Ripollès no hem ni tan sols mantingut la nostra posició competitiva el 2014, en comparació a la resta de comarques de Catalunya.
La competitivitat territorial avalua aquells factors que tenen els territoris i que els donen la mida del seu grau d’atracció per a l’activitat econòmica en competència amb els territoris veïns, en aquest cas en competència a la resta de comarques de Catalunya.
No hi ha volta de full. Hem de millorar la nostra competitivitat com a territori si volem recuperar un cert grau d’atracció per a la indústria i un entorn que permeti a les que tenim de mantenir-se i créixer. Un territori competitiu és el mitjà imprescindible per consolidar l’activitat industrial.
No podem permetre’ns que l’activitat de les nostres empreses depengui, dia a dia, més de la voluntat o de la fidelitat dels seus empresaris a la comarca que del confort que l’entorn del territori (en aquest cas la comarca) aporta a la vitalitat que necessiten per al manteniment i progrés de la seva activitat.
I no podem permetre’ns que massa territoris siguin més atractius que el nostre a l’hora de plantejar una inversió o una nova implantació.
I aquesta millora haurà de venir per un canvi en les maneres de fer (que ja hem vist que a dia d’avui no ens han donat els resultats que necessitem), una millor coordinació de les capacitats i potencialitats de tots, una reflexió estratègica comuna que ens aporti un propòsit comú i decidit i un canvi en la planificació estratègica del territori enfocada a aquest propòsit comú i que permeti incorporar aquelles qualitats que ens han de fer més atractius a la inversió i a l’activitat econòmica i industrial.
No ens podem permetre recular 6 llocs més l’any vinent perquè aleshores ja estaríem ben bé a la cua, i això ens deixaria en un estat gairebé residual.