La mirada plural
El Club de Lectura Lambert Mata celebra 10 anys d’existència.
Llegir és una experiència íntima que practiquem en la més estricta solitud. A més, en desvetllar dins de cada lector una mirada diferent, intransferible, fa que cada lectura sigui única. Les dèries personals, els pòsits culturals entren en joc i no hi ha dues interpretacions idèntiques. Cada dos mesos, els components del club de lectura de la Lambert Mata de Ripoll ens retrobem per compartir el punt de vista de cadascú sobre l’obra concertada. Els assistents a l’acte sabem que tota mirada és parcial, limitada, i volem contrastar-la, per encetar noves vies de comprensió, sentir emocions inesperades, captar matisos inèdits, subtileses ignorades. Com deia Jean Cocteau: “Un bon llibre és aquell que sembra a dojo els signes d’interrogació”.
No es tracta d’un grup d’estudiosos fent jocs malabars ans un grapat de diletants apassionats que hem descobert el fiblot indefugible de la ficció narrativa. En un clima de màxima espontaneïtat, que accepta també el silenci còmplice, anem abocant les nostres opinions, o coincidents, o divergents, en una mena de dialèctica profitosa. Com si es tractés d’una simfonia, cadascú aporta el seu instrument i les partitures han estat ben variades. A part dels autors inevitables com ara Sagarra, Baroja, García Márquez, Rulfo, Dickens, Flaubert, Faulkner, Lampedusa, Kafka o Gogol, per citar només 10 autors de 10 nacionalitats diferents, els assistents hem treballat obres tan dispars com Calaveres Atònites, de Jesús Moncada; La Tragèdia de Cal Pere Llarg, d’Eduard Girbal Jaume; Mortal y Rosa, de Francisco Umbral, L’elegància de l’Eriçó, de Muriel Barbery; Stoner, de John Williams; Quatre Germanes, de Jetta Carleton; L’acabadora, de Michela Murgia; L’últim Amic, de Tahar Ben Jelloun; La Dona Justa, de Sandor Marai; o El Món d’Ahir, d’Stefan Zweig.
Aquest juliol commemorem els 10 anys d’existència del club amb una sessió dedicada a Els Nois, de Toni Sala, amb la presència de l’autor. Lluny queda el balbuceig inicial, quan uns adolescents del darrer curs de secundària de l’Abat Oliba, després d’assistir a unes vetllades dedicades al relat curt, van proposar la idea de crear un club de lectura. Com a coordinador, voldria donar les gràcies a en Guillem Gasòliva i a l’Eva Ortega, capdavanters d’aquell grup. Sense ells, potser mai no hauríem encetat aquesta experiència tan profitosa. A partir d’aleshores, un dissabte de cada dos mesos, a les dotze del matí i a la sala Josep Maria Anglada de la biblioteca, s’escenifica la màgia de la literatura i el plaer de la paraula compartida. També he d’esmentar la gestió generosa i ininterrompuda de la Concepció Canadell i de la Montse Guix, ambdues directores de la biblioteca, sota la tutela i la voluntat de les quals l’aventura ha estat possible. He d’agrair també la coŀlaboració d’en Quim Vinyes, qui va aportar durant molt de temps la seva visió lúcida i analítica sobre el fet literari a les nostres sessions. I, evidentment, donar-vos les gràcies a tots els assistents, els veritables actors d’aquesta vivència entranyable. Sense la vostra presència fidel i la vostra participació apassionada, no hauríem gaudit plegats d’aquesta seixantena d’obres que configuren el nostre recorregut fins ara.
Moltes gràcies a tots.
I gràcies també a tu, lector del setmanari El Ripollès, per haver arribat fins a aquestes darreres ratlles. T’agrada llegir? No t’agradaria integrar-te en el club de lectura? Necessitem més veus, mes instruments, més mirades. Tu decideixes. Tens les portes obertes de bat a bat.
Llegir és una experiència íntima que practiquem en la més estricta solitud. A més, en desvetllar dins de cada lector una mirada diferent, intransferible, fa que cada lectura sigui única. Les dèries personals, els pòsits culturals entren en joc i no hi ha dues interpretacions idèntiques. Cada dos mesos, els components del club de lectura de la Lambert Mata de Ripoll ens retrobem per compartir el punt de vista de cadascú sobre l’obra concertada. Els assistents a l’acte sabem que tota mirada és parcial, limitada, i volem contrastar-la, per encetar noves vies de comprensió, sentir emocions inesperades, captar matisos inèdits, subtileses ignorades. Com deia Jean Cocteau: “Un bon llibre és aquell que sembra a dojo els signes d’interrogació”.
No es tracta d’un grup d’estudiosos fent jocs malabars ans un grapat de diletants apassionats que hem descobert el fiblot indefugible de la ficció narrativa. En un clima de màxima espontaneïtat, que accepta també el silenci còmplice, anem abocant les nostres opinions, o coincidents, o divergents, en una mena de dialèctica profitosa. Com si es tractés d’una simfonia, cadascú aporta el seu instrument i les partitures han estat ben variades. A part dels autors inevitables com ara Sagarra, Baroja, García Márquez, Rulfo, Dickens, Flaubert, Faulkner, Lampedusa, Kafka o Gogol, per citar només 10 autors de 10 nacionalitats diferents, els assistents hem treballat obres tan dispars com Calaveres Atònites, de Jesús Moncada; La Tragèdia de Cal Pere Llarg, d’Eduard Girbal Jaume; Mortal y Rosa, de Francisco Umbral, L’elegància de l’Eriçó, de Muriel Barbery; Stoner, de John Williams; Quatre Germanes, de Jetta Carleton; L’acabadora, de Michela Murgia; L’últim Amic, de Tahar Ben Jelloun; La Dona Justa, de Sandor Marai; o El Món d’Ahir, d’Stefan Zweig.
Aquest juliol commemorem els 10 anys d’existència del club amb una sessió dedicada a Els Nois, de Toni Sala, amb la presència de l’autor. Lluny queda el balbuceig inicial, quan uns adolescents del darrer curs de secundària de l’Abat Oliba, després d’assistir a unes vetllades dedicades al relat curt, van proposar la idea de crear un club de lectura. Com a coordinador, voldria donar les gràcies a en Guillem Gasòliva i a l’Eva Ortega, capdavanters d’aquell grup. Sense ells, potser mai no hauríem encetat aquesta experiència tan profitosa. A partir d’aleshores, un dissabte de cada dos mesos, a les dotze del matí i a la sala Josep Maria Anglada de la biblioteca, s’escenifica la màgia de la literatura i el plaer de la paraula compartida. També he d’esmentar la gestió generosa i ininterrompuda de la Concepció Canadell i de la Montse Guix, ambdues directores de la biblioteca, sota la tutela i la voluntat de les quals l’aventura ha estat possible. He d’agrair també la coŀlaboració d’en Quim Vinyes, qui va aportar durant molt de temps la seva visió lúcida i analítica sobre el fet literari a les nostres sessions. I, evidentment, donar-vos les gràcies a tots els assistents, els veritables actors d’aquesta vivència entranyable. Sense la vostra presència fidel i la vostra participació apassionada, no hauríem gaudit plegats d’aquesta seixantena d’obres que configuren el nostre recorregut fins ara.
Moltes gràcies a tots.
I gràcies també a tu, lector del setmanari El Ripollès, per haver arribat fins a aquestes darreres ratlles. T’agrada llegir? No t’agradaria integrar-te en el club de lectura? Necessitem més veus, mes instruments, més mirades. Tu decideixes. Tens les portes obertes de bat a bat.