Segurament haureu vist que el lema de la campanya d’aquest any de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural és On tot comença. Des de la meva vessant de lingüista, no em puc estar de comentar l’evolució dels eslògans que hem utilitzat des de l’any 2010 i el canvi de discurs que hi ha hagut, perquè crec que és un reflex fidel de l’evolució del procés. Quan va començar tot, l’any 2010, vam deixar clar que érem una nació i que teníem dret a decidir. Aquest dret, però, està recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans de l’ONU i, per tant, ningú ens el podia negar. Així doncs, el missatge havia d’evolucionar.

Ja teníem clar que podíem decidir el nostre futur i, des de les entitats civils, crèiem que el millor camí era un estat propi. Els anys següents ens vam centrar a fer marxes per la independència. Des de fora es deia que aquest fet seria impossible. Ara bé, quan es va formar la cadena humana que va unir de punta a punta el país, el discurs va anar canviant i els arguments van passar de la negació al negativisme. No ens podien negar la independència ni la força del moviment, però sí que ens podien dir que seria dolent per al nostre país o que no teníem majoria social. Amb la ve baixa de l’any passat, amb la consulta del 9 de novembre i amb les últimes enquestes, ja tenim clar que aquesta majoria social hi és, que la victòria és totalment possible i que, en tot cas, els catalans que hi estan en contra no són més que els que hi estan a favor. Per això, fins l’any passat teníem una mena d’obsessió per contar-nos o per demostrar la força del moviment (que es reflectia a les passades Diades) i s’insistia que tothom que anés a les manifestacions seria comptat com a favorable a la independència. Aquest any, però, aquest discurs també ha canviat.

Ara mateix som conscients que el procés no pot anar enrere, que el que hem engegat, d’una manera o altra, arribarà al final. I en aquest final, a la República Catalana, hi volem a tothom. Per això, aquest any no s’ha dit que qui vagi a la manifestació serà comptat com a independentista, perquè sabem que tots els catalans tindrem un país nou i que tots hem de decidir com serà. El lema d’aquest any és inclusiu, iŀlusionador i de futur: On tot comença. I és que, qui es negaria a participar en algun dels deu eixos de la manifestació d’enguany? Qui, independentista o no, pot dir que no a la regeneració democràtica, a la solidaritat, a la igualtat, a la innovació o a la diversitat? Qui no voldria millorar l’educació i la cultura, la sostenibilitat o el benestar i la justícia social? A qui no li agradaria tenir un país amb equilibri territorial i obert al món? Potser no cal haver estat un gran independentista durant aquests últims anys per voler construir un país millor. Així doncs, us esperem A TOTS divendres a la Meridiana i el 27 de setembre a les urnes.