Pot ser un bon moment per recapitular i parlar d’història: la de la nostra antiguitat. Tan sols farem una acotació breu dels colonitzadors i dels pobles preromans,  de pocs segles: del VI al II abans de Crist: els fenicis que ens visitaren i comerciaren amb nosaltres. Realment ja fa molts segles, però ara ens necessiten.

Qui eren, què feien i on són ara? Són i han estat navegants-comerciants que vingueren en periple mediterrani vorejant les costes des d’Àsia... Segur que encara  queden restes de la cultura i comerç de Fenícia. Sí, tenim encara toponímia a casa nostra. Un bon amic i company sirià i, per tant, fenici pur, casat des de fa uns anys amb una bona catalana, me’n dóna un record històric viu. Entristit, em parla de la boja destrucció de la magnificència de la Palmira romana i em comenta la transcripció de la ciutat de Tartús, sirià, poble asiàtic, i em confirma que és ciutat bessona i que fou creadora de la nostra actual Tortosa. Mai no ho hauria dit, i ni tan sols molts historiadors ho expliquen!

Són ara ells i molts milions de sirians que, despenjats de llurs llars i d’aliments bàsics, formen ja part de l’actual èxode mundial, potser el més gran, de més de vuit milions d’humans grans i petits que, fugint d’una persecució fatídica i fanàtica, estan ara en el pic del sofriment. Deixant molts d’ells rastres de sang pel Mediterrani, dit sigui de passada, el “mar del mig de la Terra”.

Són a mils i fins i tot milions els espoliats i llançats fora de casa, i expulsats d’una nació en guerra cruel, en un processional calvari penós i fins a cert punt certament sàdic, i tot per culpa de fanàtiques ideologies: quina crueltat!

I sense contemplacions! Potser gairebé similar a la rebuda francesa dels catalans que fugien del terror franquista: història peninsular enfrontada a una fatídica realitat actual.

Les causes de l’allau immigratòria són la fugida de l’Àsia i Àfrica, i jo em pregunto: fins a on es podrà suportar l’allau de tanta humanitat sotmesa a la misèria? Guerra invasora, mortífera bogeria descontrolada i que curiosament, segur que té els seus finíssims i discrets controls econòmics del qui la nodreix, perquè segur que en treu bon suc!

Les ideologies fanatitzades es tornen a implantar i a encabir en el decurs històric, i qui les infla? Qui són els corifeus i instructors de l’epidèmia actual, causa del fanatisme que porta a la dissort, a la fam i a la mort? En resum i realment, qui manega el poder? L’ semblantment està adormida, i els governants europeus astorats que pensen encabir-los, serà desestabilitzador (¡?). Quina seria la política social preventiva ideal i base d’una economia  adequada per a un retorn a la pau de les nacions afectades?

Caldrà que nacions, o millor dit, estats o les mateixes comunitats supranacionals, diguem-ne les de la civilització occidentalitzada, prenguin una dràstica solució i intentin retornar al passat, per resituar-nos en un nou ordre democràtic que acabi altrament reinstaurant els certament anomenats “protectorats”com els de fa gairebé dos segles? 

Per obtenir pau hem de superar i anihilar els . Potser el primer de l’ordre mundial és el bèl·lic: immens i fantàstic! Quines nacions se’n beneficien, i darrera quins capitals s’amaguen. Sense municions, sense armes, sense carburants ni  mitjans de transport i altres artilugis altament cars i sofisticats  no hi hauria possibilitat de guerres tan prolongades i perdurables i, potser (segur), sense aquestes indústries rendibles... moltes de les nacions de primera línia (no siguem malpensants) òbviament no funcionarien tan bé econòmicament, és clar.

Per absorbir tanta immigració no estem preparats, ni socialment ni econòmicament, i potser també  psicològicament! No calen “cupos” sinó cupons! Un nou pla Marshall internacional. Retornar  la pau  a Síria i a la resta de l’Àsia revoltada i sotmesa a un tribunal inquisitorial ideològicament sanguinari, sense apel·lació ni misericòrdia!

I finalment què fer  amb el nord, est i oest  i centre d’Àfrica, tot  un caos: qui ho pararà?