El Parc Natural les Capçaleres del Ter i del Freser que és a punt de ser declarat, previst des de 1992 en el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya, donarà resposta tardana a dues resolucions del Parlament de Catalunya, aprovades el 2001 i 2002, però sobretot haurà estat una victòria de la voluntat ferma i consensuada de la població d’aquest territori, que l’ha estat reclamant amb habilitat i perseverança des de fa cinc anys, convençuts de les oportunitats que ha d’obrir aquest magnífic espai natural d’alta muntanya a la seva gent.

Per la banda dels poder públics locals, s’ha de remarcar l’acció consensuada entre els set ajuntaments i el Consell Comarcal del Ripollès, recolzats per moltes entitats d’aquest territori, així com el protagonisme, en la darrera etapa, dels Ajuntaments de Queralbs i de Setcases, que són els qui tenen més  responsabilitat territorial. Per la banda de la Generalitat, cal destacar la determinació del Departament de Territori i Sostenibilitat, que l’ha impulsat, des de la Direcció General de Polítiques Ambientals, en el context d’una legislatura particularment adversa, tot demostrant una extraordinària voluntat de diàleg amb tots els actors locals.

Es va donar una circumstància molt favorable a darrera hora, quan va sortir a informació pública de l’esborrany de projecte de decret que havia de declarar el parc natural: el traspàs del Servei de Parcs, i la resta de Subdirecció General de Biodiversitat,  al Departament de Territori i Sostenibilitat, després de la dimissió del conseller Pelegrí, pels motius de tots sabuts. Aprofitant aquesta avinentesa, els ajuntaments de Queralbs, Setcases i altres que els han recolzat, amb el suport de centenars d’entitats i persones, varen plantejar un conjunt d’esmenes, adreçades a millorar set àmbits del projecte de decret:  1) elevar el nivell de protecció i la concreció dels objectius de conservació, per mitjà de l’establiment de reserves naturals; 2) concretar els objectius de protecció; 3) ampliar l’àmbit protegit, sobretot per la banda de la capçalera del Ritort (Molló), a més de definir les àrees d’influència; 4) enfortir les funcions dels òrgans rector, gestor i també del comitè científic; 5) millorar l’efectivitat de la gestió, establint terminis realistes per posar en funcionament tots els òrgans i per tenir elaborat el Pla Especial de protecció del Medi Natural i el Paisatge; 6) definir l’emplaçament d’alguns equipaments del parc, per contribuir al reequilibri territorial i fomentar un desenvolupament local més sostenible i harmònic; 7) millorar la cooperació, concertació i comunicació entre tots els sectors d’aquestes valls, la seva gent i així com amb els espais protegits francesos adjacents: el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i les seves Reserves Naturals.

Els poders públics locals tenen clar que un parc natural és una eina que no sols ha de servir per protegir millor el patrimoni natural i cultural, sinó també per fomentar el desenvolupament socioeconòmic d’aquestes valls. Per això, volen un parc natural efectiu, àgil, proper, transparent i integrador de tots els sectors dels municipis implicats, on les decisions es prenguin des d’aquest territori; un parc que sigui capaç de generar més serveis ambientals, socials i econòmics; que reti comptes de llurs activitats i resultats de manera regular i transparent, i que els seus beneficis reverteixen en l’àrea d’influència socioeconòmica, amb mires al bé comú.