Així sí
Aquests dies he tingut l’oportunitat d’assistir a una reunió a l’ajuntament per comentar la proposta d’urbanització del polígon industrial de la carretera de Les Llosses a Ripoll.
La veritat és que m’esperava una reunió més complicada (me l’imaginava, fins i tot, una mica hostil) del que va ser en realitat, pel que havia llegit dies enrere a la premsa que “una pila d’entitats havien fet un front comú contra aquesta urbanització”.
I el que va passar és que a la reunió ningú no em va semblar que anés en contra de res o d’algú i sí, decididament, a favor d’una manera d’entendre i de voler fer les coses. Això va fer que la trobada transcorregués en un ambient de molt respecte dels uns envers els altres i on uns i altres entenien prou bé les motivacions de cadascú, fins al punt que, no coincidint en moltes coses i, sobretot, entenent les prioritats que es volen atendre amb la proposta, d’una banda, i amb la voluntat de preservació de certs espais singulars, per l’altra, uns i altres ens vàrem dedicar a veure com es poden conciliar (que es poden conciliar!) els interessos o les prioritats de tots.
Tampoc és el meu propòsit avui en aquestes ratlles fer la crònica de la reunió perquè no ve al cas i seria poc interessant per a la majoria.
El que sí que puc dir és que vaig sortir de la reunió amb el sentiment que tots vàrem poder explicar el propòsit i els arguments de cadascú, els vàrem entendre, i vàrem plantejar que, en qualsevol cas, la proposta final podia ser capaç de respectar i atendre els arguments i propòsits de tots els que hi érem.
Per descomptat que ara caldrà fer un seguiment acurat del que ens vàrem comprometre i assegurar que es manté aquest esperit de conciliació d’interessos en tot el procés d’evolució d’aquest projecte.
Però el que vull remarcar d’una manera especial és l’esperit constructiu que vàrem ser capaços de posar sobre la taula, la voluntat d’adequar les propostes als interessos d’uns i altres i la certesa que el que ens mou als uns i als altres és el desplegament d’accions que afavoreixin el progrés i el desenvolupament del nostre territori, que és on vivim, on volem poder continuar vivint i on volem que hi puguin continuar vivint els nostres fills.
Aquest és el tarannà que necessitem per ser capaços de fer avançar propostes útils per al territori que conjuminin el necessari desenvolupament econòmic amb l’imprescindible respecte per l’entorn natural, que per a Ripoll i al Ripollès és, sens dubte, un dels nostres actius més preciosos a respectar. Així sí.
La veritat és que m’esperava una reunió més complicada (me l’imaginava, fins i tot, una mica hostil) del que va ser en realitat, pel que havia llegit dies enrere a la premsa que “una pila d’entitats havien fet un front comú contra aquesta urbanització”.
I el que va passar és que a la reunió ningú no em va semblar que anés en contra de res o d’algú i sí, decididament, a favor d’una manera d’entendre i de voler fer les coses. Això va fer que la trobada transcorregués en un ambient de molt respecte dels uns envers els altres i on uns i altres entenien prou bé les motivacions de cadascú, fins al punt que, no coincidint en moltes coses i, sobretot, entenent les prioritats que es volen atendre amb la proposta, d’una banda, i amb la voluntat de preservació de certs espais singulars, per l’altra, uns i altres ens vàrem dedicar a veure com es poden conciliar (que es poden conciliar!) els interessos o les prioritats de tots.
Tampoc és el meu propòsit avui en aquestes ratlles fer la crònica de la reunió perquè no ve al cas i seria poc interessant per a la majoria.
El que sí que puc dir és que vaig sortir de la reunió amb el sentiment que tots vàrem poder explicar el propòsit i els arguments de cadascú, els vàrem entendre, i vàrem plantejar que, en qualsevol cas, la proposta final podia ser capaç de respectar i atendre els arguments i propòsits de tots els que hi érem.
Per descomptat que ara caldrà fer un seguiment acurat del que ens vàrem comprometre i assegurar que es manté aquest esperit de conciliació d’interessos en tot el procés d’evolució d’aquest projecte.
Però el que vull remarcar d’una manera especial és l’esperit constructiu que vàrem ser capaços de posar sobre la taula, la voluntat d’adequar les propostes als interessos d’uns i altres i la certesa que el que ens mou als uns i als altres és el desplegament d’accions que afavoreixin el progrés i el desenvolupament del nostre territori, que és on vivim, on volem poder continuar vivint i on volem que hi puguin continuar vivint els nostres fills.
Aquest és el tarannà que necessitem per ser capaços de fer avançar propostes útils per al territori que conjuminin el necessari desenvolupament econòmic amb l’imprescindible respecte per l’entorn natural, que per a Ripoll i al Ripollès és, sens dubte, un dels nostres actius més preciosos a respectar. Així sí.