Son unes eleccions úniques i diferents, amb una aprestada disputa, però hem fet de l’impossible el possible, units pel futur.. Sí! Molts partits se’ns han unit en un dissolvent comú pel Sí, que és bo. Aleshores s’han diluït i mesclat harmoniosament en un sacseig de bon mestre de cerimònies, per a mi un hàbil cocteler..

És ja arribada l’hora ansiejada i majestuosa de tastar, o millor dit, d’ensumar i després gaudir del cocktail que se’ns ofereix, que és obra d’artistes. Gaudir del cocktail ara també –crec que per primera vegada–, val per la “POLÍTICA” en majúscules. Un cocktail és una mescladissa de gran , si es fa bé, i també caldrà gaudir-ne si és bo i si es pot, per al futur. Això sí, sempre i quan els finíssims detectors papil·lars linguals i de paladar, precedits, a més, dels olfactius i dels finals de fruïció, fins a les neurones cerebrals, que seran els que ho dictaminin definitivament.

Hi ha molts –per no dir infinits– tipus de cocktails i, per tant, és gairebé impossible de classificar: en són, des de simples i “falsament unitaris”, i molts més de múltiples components; entre aquests n’hi ha de molt especials i d’infinits sabors, fins i tot d’explosius (òbviament no em refereixo al cocktail Molotov, que també molt rarament se n’han donat en èpoques electorals).

Haurem ben aviat –forçosament i agradable– d’escollir el cocktail més adequat per a nosaltres: el SÍ!! Haurà d’esser elaborat amb franquesa i/o disfressat amb colors auris, per tal de no ferir susceptibilitats. I el seu bouquet ha de poder satisfer a tothom, fins i tot als qui tenen la llengua bruta, el paladar d’abstemi o l’olfacte anorreat de fa mes d’una generació...

Òbviament, cal també ser molt intuïtius. Ull, que no es pot ofendre els sensibles i alhora els molts durs d’oïda, i encara d’altres, dissortadament també, durs de paraula.

Penso que caldrà esperar a guanyar i poder establir un fructífer futur, obrint –és precís– un positiu diàleg, fora ja dels efectes al·lucinatoris de la nostra mescla, gairebé infalible... No podem fallar ni ara, ni mai més!

Sabrem endolcir i ser ofertors a qui tots sabem, i fer engolir el cocktail, prèviament preparat i adequat per nosaltres, per tal que sàpiga transmetre i farcir d’excels efecte allò tan esperat. Segur! Algunes neurones ballaran de gust i els seus neurotransmissors estaran , per comunicar la vertadera essència de la nostra ansiejada vida de futur que és per Catalunya!

Aquesta encantadora comunicació òbviament haurà de trencar els murs del silenci i obrir una loquacitat engrescadora perquè, ja d’una vegada, ens comprenguin i d’una vegada i ja per sempre, accedeixin a obrir les portes al nostre futur... segur!

Nota final: el cocktail haurà de ser simple, per tal de no ferir el seu , ja que cal que satisfaci a tothom. N’estic segur! SÍ, que l’encertarem! I si no els ve de gust, pensem que, potser, nomes caldrà seguir amb un senzill i alhora equilibrat gintònic o amb un bon güisqui escocès polititzat que, és sabut, serveix molt bé per alliberar-se i, a més, és molt bo per tal de obrir el diàleg, ara ja afavorit pel joiós grau enòlic.. i si no: bon vent!